Pla en grip

Com que hi ha tanta grip, han hagut de clau­su­rar la uni­ver­si­tat.” Amb aquesta frase començava Josep Pla el seu Qua­dern gris. Hi posava una data: el 8 de març del 1918. D’ençà d’aquell fet, ell i el seu germà es que­da­ren a viure amb la família, a Pala­fru­gell. Una pandèmia –tant o més greu que la d’ara– va recloure l’estu­di­ant de dret en el redós dau­rat d’un Empordà on ja bro­tava la pri­ma­vera benigna, lluny del pànic bar­ce­loní per una malal­tia d’ori­gen des­co­ne­gut i resis­tent als com­bats mèdics. Una set­mana més tard, el 14 de març (demà farà pre­ci­sa­ment cent dos anys), Pla escri­via això en el die­tari: “Ara, final­ment, dona gust de viure a Cata­lu­nya. La una­ni­mi­tat és com­pleta. Tot­hom està d’acord. Tots hem tin­gut, tenim o tin­drem, inde­fec­ti­ble­ment, la grip.” Quan va arri­bar la tar­dor, dels 650.000 habi­tants de Bar­ce­lona, 150.000 esta­ven afec­tats per aquell virus que els dia­ris en deien “grippe”, gra­fia estran­gera que també figura, és clar, en el manus­crit de Pla. La infecció feia estralls entre la gent gran amb pato­lo­gies con­tre­tes abans i entre joves amb defen­ses afe­bli­des per ali­men­tació defi­ci­ent o per vida dis­si­pada. S’enco­ma­nava, sobre­tot, en orfe­nats, tea­tres, caba­rets, i en els matei­xos hos­pi­tals. El govern de la Man­co­mu­ni­tat va trac­tar de con­te­nir la mor­bo­si­tat pro­hi­bint tota mena d’acti­vi­tats que aple­gues­sin una ger­nació. La qua­ran­tena de Pla en el mas fou pro­vi­den­cial: va des­vet­llar-li “la diabòlica mania d’escriure”. Així va ano­tar-ho dos dies abans del Nadal del 1918.