L’ànim del veí

Pri­mer dia labo­ra­ble, ahir, i la crisi del coro­na­vi­rus ja no fa gràcia. La conya sobre el paper de vàter va donar pas a la mag­ni­tud de la tragèdia econòmica i ciu­ta­dana. Con­fi­nats a casa –la majo­ria ja fa tres dies que hi som– o anant a tre­ba­llar a con­tra­cor i ate­mo­rit. O el que és pit­jor, rebent notícies dels aco­mi­a­da­ments tem­po­rals o totals a 70 empre­ses, inclo­ent la de més emple­ats de Cata­lu­nya: Seat. I sis morts més. L’únic ànim el dona un veí que ultra­passa els vui­tanta anys i no pensa sor­tir fins... m’ordena tan­car la porta del replà i som­riu fent el senyal de força a la veïna infer­mera que marxa a tre­ba­llar al torn de nit de l’hos­pi­tal de Bell­vitge. La pica­ba­ra­lla política per les mesu­res de con­trol o l’abast del tan­ca­ment fron­te­rer se li’n fumen.