Polítics en pantalla

Són temps de con­fiar en la ciència i espe­rar. El dia a dia polític s’ha atu­rat. Ara mateix no tenen cap interès la taula de diàleg entre els dos governs, la data de les elec­ci­ons cata­la­nes, bas­ques i galle­gues, la taula de par­tits, les pica­ba­ra­lles de JxCat i ERC, les deci­si­ons de les meses dels par­la­ments, el tarannà de la coa­lició del PSOE i Podem, les excen­tri­ci­tats de Vox i fins i tot l’apro­vació dels pres­su­pos­tos d’aquest any a Cata­lu­nya i a Espa­nya, que s’hau­ran de refer de dalt a baix davant les cir­cums­tan­cies econòmiques que ha pro­vo­cat la pandèmia. Res pre­o­cupa d’allò que ens ocu­pava el dia a dia a polítics i peri­o­dis­tes i a una part de l’opinió pública. Ara mateix només pre­o­cupa la salut. Que passi com abans millor la pandèmia del coro­na­vi­rus i que tor­nin les ano­me­na­des “qua­tre lli­ber­tats euro­pees”: per­so­nes, mer­ca­de­ries, ser­veis i capi­tals. Quina llàstima que no hàgim vist fins avui una auto­ri­tat euro­pea amb cre­di­bi­li­tat que donés con­fiança als ciu­ta­dans. Els polítics no esta­ven pre­pa­rats per a la crisi sanitària. Es van pre­sen­tar a les elec­ci­ons per even­tu­a­li­tats dife­rents a les que ens ocu­pen mal­grat que n’hi ha que són més lle­gits que d’altres i en els dis­cur­sos volen remar tots a la mateixa direcció. Mal­grat tot, sense voler entrar en detalls, crec que els polítics fan el que poden. Han de sor­tir a la llum pública cada dia i per obli­gació. Sense xarxa per esvair dub­tes difícils de resol­dre. No és fàcil haver de donar la cara en moments en què són més creïbles els experts i els tècnics. En aquesta crisi no hi pot haver el minut d’or que dona la tele­visió en els polítics. És una crisi en què el polític pot tenir mes a per­dre que no pas a gua­nyar. Crec que aquests dies i en gran dosi de volun­tat els polítics que apa­rei­xen en pan­ta­lla fan tot el que poden per expli­car-se i el que cal espe­rar és que la gestió es faci ben feta.