Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

El crac del 20

Mai m’hau­ria pen­sat que veu­ria i sen­ti­ria el que estic veient i sen­tint aquests dies amb la cober­tura legal de l’estat d’alarma. Sos­pito que, si passa això, és que el subs­trat ideològic i sen­ti­men­tal del país hi era molt pre­sent. Amb l’excusa del pànic, hem vist acci­ons, comen­ta­ris i dis­cur­sos que em fan posar ver­mell. D’entrada, fins on jo sé, aquesta crisi és una crisi sanitària greu, que també deriva en una crisi econòmica, totes dues molt greus. Molt més del que algu­nes pre­vi­si­ons augu­ren.

El govern de Pedro Sánchez s’ha espan­tat perquè sap que aques­tes cri­sis tan greus i llar­gues són l’inici de can­vis d’era i de règim. El mateix rei ho té clar i intenta impro­vi­sar un dis­curs impos­tat, aplau­dit pels seus i repu­diat per la massa –aquí sí que podem par­lar de massa– amb una gran cas­so­lada des de tots els bal­cons de l’Estat espa­nyol. No sé qui asses­sora el pre­si­dent, però algú poc refle­xiu li va sug­ge­rir tirar pel dret i, sense ni tan sols par­lar-ne amb les comu­ni­tats autònomes, decre­tar l’estat d’alarma de quinze dies a tot Espa­nya, que, de moment, s’allar­garà quinze dies més. El fet que posés qua­tre minis­tres al coman­da­ment d’aquest estat d’alarma, i un dels quals fos la minis­tra de Defensa, Mar­ga­rita Robles, ho diu tot. La seva presència gri­nyo­lava, però en pocs dies hem vist de què anava la veri­ta­ble ope­ració: un acte d’exal­tació naci­o­nal i de la uni­tat d’Espa­nya que ha assi­mi­lat el dis­curs de la dreta i de l’extrema dreta, i de molts soci­a­lis­tes, segons el qual l’Espa­nya de les auto­no­mies és ingo­ver­na­ble i en moments de crisi la millor solució és un reple­ga­ment fort en la sem­pre enyo­rada uni­tat d’Espa­nya.

A banda dels científics i epi­demiòlegs, els únics que tenien una raó de ser en el coman­da­ment serien el minis­tre de Sani­tat i el d’Eco­no­mia, perquè la Covid-19, a més de pro­vo­car-nos una gravíssima crisi sanitària, també ens en pro­voca una d’econòmica. I aquests dos minis­tres hau­rien de ser els res­pon­sa­bles d’anar pre­nent mesu­res per tem­pe­rar al màxim les des­tros­ses, que ja podem dir ara mateix que seran gravíssi­mes. Pro­ba­ble­ment, d’aquí a un temps, la història mar­carà un abans i un després d’aquesta crisi, perquè no es podrà com­pa­rar amb cap altra situ­ació de les que hem vis­cut nosal­tres, lle­vat de la Guerra Civil.

El que és estrany, doncs, és que els asses­sors hagin pro­po­sat al pre­si­dent Sánchez que en les rodes de premsa diàries, i en un pla d’igual­tat, hi hagi d’haver un científic i mili­tars. De fet, d’aquí a uns anys, quan la història repassi els vídeos de les rodes de premsa del cap de l’Estat Major de la Defensa, el gene­ral Miguel Ángel Villar­roya, i n’escolti els àudios mili­ta­ris­tes, entendrà per­fec­ta­ment l’abast d’aquesta ope­ració. “Som 47 mili­ons de sol­dats i tenim una missió” i “El rei és el pri­mer sol­dat”, entre d’altres, són per­les antològiques que il·lus­tren la intenció d’aquesta ope­ració. Fixeu-vos que, en les rodes de premsa dels pri­mers dies, la pre­gunta recur­rent dels peri­o­dis­tes espa­nyo­lis­tes al gene­ral era quan entra­ria l’exèrcit a Cata­lu­nya i al País Basc. Amb això està tot dit.

Hem de ser cons­ci­ents que tenim en l’horitzó un llarg període d’estan­ca­ment i retrocés econòmic, perquè, men­tre no hi hagi una vacuna con­tra la Covid-19 i sigui d’abast pla­ne­tari, el turisme a escala mun­dial serà tan resi­dual que molts països, com el nos­tre, per­dran els bene­fi­cis d’aquests ingres­sos con­si­de­ra­bles, i l’acti­vi­tat econòmica tri­garà molts anys a ser com era.

El dal­ta­baix a les bor­ses ha estat fortíssim, i l’efecte riquesa, que sem­pre afa­vo­reix el con­sum, s’ha esfon­drat en pocs dies. Les grans empre­ses de l’Ibex 35 avui tenen un valor en borsa molt per sota del seu valor real, i això podria pro­vo­car que grans fons inter­na­ci­o­nals apro­fi­tes­sin l’opor­tu­ni­tat per com­prar-les. Per blin­dar-les, el govern espa­nyol ha creat un decret pel qual cap inver­sor extra­co­mu­ni­tari podrà com­prar més del 10% del capi­tal d’una soci­e­tat espa­nyola ni pren­dre’n el con­trol. Hem de pen­sar que els bancs, per exem­ple, han per­dut de valor entre un 20% i un 40%, i ACS, un 60%. I així, mol­tes. Una temp­tació per als vol­tors.

Serà el veri­ta­ble crac del 20. Però ja tin­drem temps d’anar-ne par­lant. Ara, tot­hom a casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia