Opinió

opinió. Portaveu ICV Tarragona

Més educació, menys crisi

«Ni la Generalitat ni l'Ajuntament prenen mesures que afavoreixin una distribució més racional i equitativa de l'alumnat nouvingut»

La reflexió no és nos­tra, tot i que la com­par­tim total­ment, és el text d'una de les pan­car­tes que hi ha a l'entrada de l'escola de Sant Sal­va­dor. Les altres pan­car­tes són més des­crip­ti­ves: «Més recur­sos per a les neces­si­tats del cen­tre», «Supri­mits 8 mes­tres en 2 anys»», «No a la mas­si­fi­cació de les aules». Les pan­car­tes les han pen­jat els mem­bres de la comu­ni­tat edu­ca­tiva de l'escola com a res­posta a la gran reta­llada de recur­sos que els ha apli­cat el Depar­ta­ment d'Edu­cació. Uns metres més avall els pro­fes­sors de l'ins­ti­tut Pont del Dia­ble mani­fes­ten la mateixa pre­o­cu­pació, i el que és més greu, el mateix desànim.

Malau­ra­da­ment, el seu cas no és sin­gu­lar, és la mateixa situ­ació que es viu en molts cen­tres edu­ca­tius de la nos­tra ciu­tat i de la resta de Cata­lu­nya, espe­ci­al­ment aquells cen­tres ubi­cats en zones on les famílies tenen més difi­cul­tats, tant econòmiques com de pre­ca­ri­e­tat o d'adap­tació social. Per enten­dre bé aquesta situ­ació cal que ens remun­tem uns anys enrere. Tar­ra­gona és una ciu­tat feta a còpia d'espe­cu­lació i d'una nul·la pla­ni­fi­cació urbanística, és una ciu­tat des­co­he­si­o­nada i frag­men­tada en un gran nom­bre de bar­ris sovint aïllats entre ells. Quan a par­tir de l'any 2000 es pro­du­eix l'arri­bada de foras­ters, aquests van a viure allà on el llo­guer o la com­pra d'un habi­tatge resul­tava més econòmica. Es pro­du­eix així una dis­tri­bució molt desi­gual de famílies nou­vin­gu­des entre els dife­rents bar­ris de la ciu­tat. Lògica­ment aques­tes famílies esco­la­rit­zen els seus fills d'una manera desi­gual i es comença a pro­duir una presència cada cop més gran d'alum­nes nou­vin­guts en deter­mi­nats cen­tres de la ciu­tat.

Aquests nois i noies arri­ben als cen­tres edu­ca­tius amb unes difi­cul­tats afe­gi­des fruit dels pro­ces­sos migra­to­ris que han vis­cut, del des­co­nei­xe­ment de les llengües del país. I unes esco­la­rit­za­ci­ons al seu país d'ori­gen sovint molt precàries. Són alum­nes que reque­rei­xen un esforç espe­cial per part dels cen­tres per afa­vo­rir la seva inte­gració. A aques­tes difi­cul­tats cal afe­gir que són alum­nes que no poden dis­po­sar, per raons òbvies, de l'ajut fami­liar a l'hora de millo­rar el seu ren­di­ment esco­lar. No obli­dem que el nivell cul­tu­ral de la família és el fac­tor més deter­mi­nant, fet que es con­firma en tots els estu­dis rea­lit­zats sobre el ren­di­ment acadèmic de l'alum­nat. Cal doncs que sigui la soci­e­tat d'aco­llida qui doni el suport que la família no pot donar amb ajuts i reforços extra­es­co­lars.

Els dar­rers governs de CiU no van fer res per faci­li­tar l'adap­tació i no va ser fins a l'arri­bada del tri­par­tit a la Gene­ra­li­tat que s'ini­cia un veri­ta­ble pro­grama d'inte­gració. Es creen les aules d'aco­llida, es cons­ti­tu­ei­xen equips de suport i for­mació per al pro­fes­so­rat i s'esmer­cen als cen­tres recur­sos mate­ri­als i econòmics per faci­li­tar el seu tre­ball i la inte­gració de l'alum­nat en el nos­tre sis­tema edu­ca­tiu.

Mal­grat aques­tes mesu­res, també és cert que l'arri­bada d'aquests nous alum­nes no és vista sem­pre amb bons ulls per part de mol­tes famílies «autòcto­nes». Algu­nes famílies mani­fes­ten clara­ment el rebuig que els seus fills con­vis­quin amb els fills dels nou­vin­guts, són idees clara­ment racis­tes. Altres famílies tenen temor que la presència d'un gran nom­bre d'alum­nes nou­vin­guts amb difi­cul­tats pot afec­tar el ren­di­ment esco­lar dels seus fills. Per unes raons o les altres es comença a pro­duir un èxode d'alum­nes autòctons esco­la­rit­zats en cen­tres on la presència de nou­vin­guts és impor­tant.

Ni la Gene­ra­li­tat ni l'Ajun­ta­ment pre­nen mesu­res que afa­vo­rei­xin una dis­tri­bució més raci­o­nal i equi­ta­tiva de l'alum­nat nou­vin­gut, amb la qual cosa la con­cen­tració en deter­mi­nats cen­tres s'accen­tua cada cop més. És el peix que es mos­sega la cua.

I en lloc d'enfor­tir els recur­sos per faci­li­tar l'èxit esco­lar de tot l'alum­nat es comen­cen a reduir els recur­sos als cen­tres que, pre­ci­sa­ment, tenen més neces­si­tats. Les raons que es donen van vari­ant, pri­mer va ser l'insu­fi­ci­ent finançament autonòmic, després ha estat la crisi econòmica i aviat arri­ba­ran nous plans d'aus­te­ri­tat.

Els res­pon­sa­bles del depar­ta­ment al ter­ri­tori mani­fes­ten, amb una gran dosi d'hipo­cre­sia i cinisme, que ells actuen amb equi­tat i que «els números són els números», a tants alum­nes els cor­res­po­nen tants pro­fes­sors, sense tenir en compte les neces­si­tats i les difi­cul­tats que genera la desi­gual com­po­sició de l'alum­nat. De fet, en negar els recur­sos als cen­tres que més ho neces­si­ten estan donant la raó a les famílies que pen­sen que la presència impor­tant de nou­vin­guts pot afec­tar el ren­di­ment de tot el cen­tre edu­ca­tiu. I men­tres­tant es con­ti­nuen dedi­cant una immensa quan­ti­tat de recur­sos econòmics a sub­ven­ci­o­nar cen­tres «exclu­sius» com ara el Turó i l'Aura, que tenen prou cura per esco­la­rit­zar els alum­nes d'un deter­mi­nat nivell social.

Si és veri­tat que les inver­si­ons en edu­cació són inver­si­ons de futur, tenim un futur molt negre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.