El nou èxode

El peri­o­dista de TV3 Joan Roura sos­te­nia en una entre­vista a El Punt que, en un futur pro­per, a l'Ori­ent Mitjà hi haurà un estat àrab que és dirà Pales­tina on viurà una mino­ria impor­tant jueva. Em va sem­blar una opinió exa­ge­rada, però, apro­fun­dint en les seves res­pos­tes i en el conei­xe­ment que té d'aquell ter­ri­tori, intuïa que no era cap afir­mació gratuïta. Els fets de la mati­nada de dilluns, quan els isra­e­li­ans van ata­car en aigües inter­na­ci­o­nals la petita flota que por­tava ajuda huma­nitària a Gaza, han con­fir­mat que l'Estat d'Israel s'equi­voca una vegada més en menys­te­nir les con­dem­nes de l'opinió pública mun­dial. De fet, aquesta és una bata­lla que fa temps que han per­dut. Les con­tem­po­rit­za­ci­ons i con­dem­nes tèbies dels estats sobi­rans i la mateixa inca­pa­ci­tat de reacció de la Unió Euro­pea o de l'ONU fan pen­sar que Israel se sor­tirà una vegada més amb la seva, però les seves pro­ves de força són cada vegada més con­tra­pro­du­ents. Aquesta manera de man­te­nir la tensió reflec­teix la importància a la zona de deter­mi­nats interes­sos, que dei­xa­ran de tenir-ne quan ja no es neces­siti el petroli, moment en què, com deia Roura, els isra­e­li­ans ja no impor­ta­ran. Tot ple­gat em fa pen­sar en la pel·lícula Èxode (1960), d'Otto Pre­min­ger, una versió molt pro jueva de quan es va crear l'Estat d'Israel l'any 1948. És clar, el líder d'aquells 611 super­vi­vents de l'Holo­caust que tor­na­ven a la terra pro­mesa era Paul New­man, que inter­pre­tava Ari Ben Canaan. En el film, els britànics eren els qui els impe­dien l'accés al port de Haifa. Aquest exhaus­tiu drama èpic basat en un lli­bre de Leon Uris, tenia un guió de Dal­ton Trumbo, un dels repre­sa­li­ats per la caça de brui­xes del mac­cart­hisme. La solvència de Trumbo, autor del film més anti­bel·licista que conec: Johnny va aga­far el seu fusell, no va impe­dir que Èxode fos un panegíric de la causa jueva i una gran publi­ci­tat per al nou país. D'aquell Èxode, ara en fa 50 anys.