«Rubianes solamente»

«Pay-Pay», «Ño», «Sin pala­bras», «En resu­mi­das cuen­tas», «Por el amor de Dios!», «Sss­cum!», «Rubi­a­nes: 15 años», «Rubi­a­nes, sola­ment», al tea­tre. «Maki­na­vaja» a la tele­visió. «El cri­men de ori­ente» al cinema. «Lorca eran todos» mal que li pesi a alguna pre­si­denta del PP. Un grandíssim actor espe­ci­a­lit­zat en mim, imi­ta­ci­ons i monòlegs. Iro­nia, àcid sen­tit de l'humor i una incon­te­ni­ble xer­ra­meca esquit­xada de cons­tants renecs. Es defi­nia com un actor galai­co­ca­talà: «Galaic perquè vaig néixer a Galícia encara que gai­rebé mai he vis­cut allà i català perquè sem­pre he vis­cut a Cata­lu­nya encara que mai he nas­cut aquí.» Per tot això i la seva immensa huma­ni­tat recor­da­rem Pepe Rubi­a­nes. Ah! per cert. Ha sor­tit no sé què d'una sentència per qua­tre coses ben dites que li va escla­far a l'alcalde de Sala­manca, aquell que no volia dei­xar anar ni un paper dels cata­lans pel dret de con­questa. Amb el que s'arriba a dir cada dia a les emis­so­res i tele­vi­si­ons espa­nyo­les ple d'infàmies, insults i men­ti­des en espe­cial con­tra per­so­na­li­tats cata­la­nes i ses senyo­ries han de desen­ter­rar el Rubi­a­nes, que s'ho deu mirar des­co­llo­nant-se de riure des d'allà on sigui. Doncs com diria Rubi­a­nes: que se'n vagin a fer la mà.