Les lliçons de la pandèmia

Vivim temps d’excep­ci­o­na­li­tat. Fa set­ma­nes que estem con­fi­nats als nos­tres domi­ci­lis, sense sor­tir al car­rer, i, quan ho fem, obli­gats per la neces­si­tat, assis­tim a esce­nes apo­calípti­ques. Quan escric aquesta crònica, just acabo d’arri­bar del super­mer­cat, una acti­vi­tat quo­ti­di­ana que s’ha con­ver­tit, per efecte del coro­na­vi­rus, en tota una experiència. Els cli­ents, dis­ci­pli­nats, ana­ven pro­te­gits amb mas­ca­re­tes i guants i es man­te­nien a una distància pru­den­cial, sense par­lar-se i sense inter­can­viar una mirada, un gest de com­pli­ci­tat. L’experiència del con­fi­na­ment també ens està per­me­tent redes­co­brir-nos. Vivim més temps amb les per­so­nes pro­pe­res i enyo­rem més allò que donàvem per supo­sat, ens sen­tim més soli­da­ris amb els veïns i més agraïts amb els ser­vi­dors públics, sobre­tot amb aquells que vet­llen per la nos­tra salut. Més enllà de les acti­tuds d’alguns, pocs, moguts per l’ins­tint incívic o per la por, la pandèmia està esti­mu­lant la soli­da­ri­tat, el comu­ni­ta­risme, i també la defensa de tot allò que és públic. El pro­blema no és només l’excep­ci­o­na­li­tat del pre­sent, sinó sobre­tot les incer­te­ses del futur. O, dit en altres parau­les, saber què en que­darà, de la pandèmia, com serà el món quan sor­tim del nos­tre con­fi­na­ment. La nos­tra vida ja tenia incer­te­ses. Les malal­ties, la pre­ca­ri­e­tat labo­ral, la manca de sor­ti­des per a molta gent. Però, en el fons del tot, estava carac­te­rit­zada per l’esta­bi­li­tat, per la como­di­tat. Es fa difícil fer pre­vi­si­ons sobre l’endemà, i encara més sobre allò que ens espera en els pro­pers mesos o anys. El pas­sat ens ofe­reix exem­ples, catàstro­fes que la huma­ni­tat va saber o va poder superar. Però cap sem­bla vàlid per uti­lit­zar-lo com a model. La huma­ni­tat ha demos­trat, a bas­ta­ment, la seva capa­ci­tat per superar les grans cri­sis, ja fos­sin les pes­tes del segle XIV o la grip del 1918; totes, afron­ta­des en unes con­di­ci­ons molt més precàries. El gran repte és saber si hau­rem après, tots i cadas­cun de nosal­tres, les lliçons que ens ha ofert la pandèmia.