Hotel Bilderberg

El cen­te­nar de per­so­na­li­tats vin­cu­la­des al fòrum, que ja s'han fet popu­lar amb el nom de Club Bil­der­berg, deuen riure d'allò més quan lle­gei­xen i escol­ten tot el que es diu sobre aquest grup esnob. Que si maçons, que si posen pre­si­dents als països més pode­ro­sos, fins i tot als EUA, que si orga­nit­zen i pre­pa­ren guer­res... Tot això amb un tel de secre­tisme que fa més tuf de màrque­ting que de res. «Govern mun­dial a l'ombra» diuen uns, «gran mul­ti­na­ci­o­nal mun­dial» escla­ten altres. Mai no hau­ria ima­gi­nat que un grup amb objec­tius tan pre­ten­si­o­sos com gover­nar el món es posa­rien el nom d'un hotel. Nosal­tres, aquí, vam posar el nom d'un hotel a un pacte polític, el pacte del Majes­tic, que van sig­nar CiU i PP, Pujol i Aznar. Però per gover­nar el món pot­ser cal­dria un nom amb més sim­bo­lisme. Bil­der­berg és l'hotel amb forma de mansió cen­tre­eu­ro­pea, aque­lles de teu­lada de pis­sarra, d'ala est i ala oest, que hi ha a Oos­ter­beek, en l'Holanda pro­funda i tra­di­ci­o­nal. En aquest hotel, s'hi van reu­nir per pri­mer cop una colla d'aquests manai­res, Bern­hard Lippe Bies­ter­feld exer­cia d'amfi­trió, el príncep Ber­nard d'Holanda, marit de la Reina Juli­ana. Un nazi fins a la medul·la, que havia estat al ser­vei del mateix Hit­ler i les temu­des SS. Per això, el nom del club té poc gla­mur però els seus ante­ce­dents són maca­bres. Però la ins­pi­ració cons­pi­ra­tiva filo­nazi de volun­tat de con­trol del món que tenia el príncep ha rever­tit ja fa molt de temps en un pur club d'eli­tisme, exclu­si­visme i esno­bisme rocke­fe­lerià. És un grup en què es cre­uen déus de l'Olimp i viuen vides paral·leles als sim­ples mor­tals. Van d'hotel en hotel recor­rent món, tan­cats amb pany i for­re­llat per fer tro­ba­des soci­als i còctels i apro­fi­ten per tan­car alguns nego­cis. Ara li ha tocat al Dolce de Sit­ges. Tot això no tin­dria més importància si no fos per diver­sos motius: per les molèsties que pro­vo­quen; perquè no entenc que la reina Sofia, esposa del cap de l'Estat, sigui mem­bre d'un club com aquest. I, ter­cer, pels molts diners que ens cos­tarà als pobres mor­tals tot el dis­po­si­tiu de segu­re­tat i man­te­ni­ment per tallar car­rers. Una des­pesa per a rics, pagada per nosal­tres, que en aquests moments en què se'ns dema­nen tants sacri­fi­cis és tota una falta de res­pecte a la ciu­ta­da­nia per part del govern, que s'hi hau­ria d'haver negat o hau­ria d'haver cobrat els ser­veis pres­tats als manai­res.