Protegint totes les saluts

Des de l’inici de la pandèmia de Covid-19, la pri­o­ri­tat ha estat sal­var vides i evi­tar la pro­pa­gació del virus. La salut per damunt de tot, com és lògic. S’han estès mesu­res de segu­re­tat pròpies de pel·lícules de ciència-ficció i el con­fi­na­ment ha cau­sat iso­la­ment i una reclusió no pre­vista que no és fàcil de ges­ti­o­nar per tot­hom. Amb el temps s’ha començat a aler­tar de la neces­si­tat de tenir cura també dels efec­tes que aquesta atípica situ­ació podria cau­sar en la salut men­tal i també en l’emo­ci­o­nal d’algu­nes per­so­nes. Una espe­cial atenció que també s’ha de diri­gir, com s’està fent, als fami­li­ars dels afec­tats, que no els poden visi­tar als hos­pi­tals i que en els casos pit­jors no se’n poden aco­mi­a­dar en per­sona ni fer-los una cerimònia de comiat.