Consum de barri

Ahir van tor­nar a obrir molts nego­cis al cos­tat de casa, després de set­ma­nes d’haver tan­cat amb res­pon­sa­bi­li­tat. S’han pas­sat aquests últims dies desin­fec­tant les boti­gues i dis­se­nyant de quina manera hau­ran d’aten­dre els cli­ents per garan­tir la segu­re­tat de tots; bus­cant el mate­rial de pro­tecció que neces­si­ten per a ells i per a tot­hom qui vol els seus ser­veis. Són veïns i veïnes que pas­sen angoixa perquè no saben què els pas­sarà en un futur; que dub­ten si podran man­te­nir la nova situ­ació molt de temps o si final­ment serà invi­a­ble. Fan números i no saben si podran con­trac­tar de nou aquells de qui van haver de pres­cin­dir; altres famílies que també depe­nen d’ells.

És res­pon­sa­bi­li­tat de tots tor­nar-hi a fer con­fiança. És el nos­tre tei­xit comer­cial de pro­xi­mi­tat el que està en joc i, pot­ser, aquesta pandèmia haurà ser­vit per treure a la llum com d’impor­tant és tenir ser­veis i poder abas­tir-se al cos­tat de casa. Han estat els petits nego­cis els que, amb el seu esforç, ens han fet més fàcil la vida durant el con­fi­na­ment. Cal no obli­dar-ho. A mesura que es vagin superant les fases del pla de des­con­fi­na­ment (amb la res­pon­sa­bi­li­tat de tots els ciu­ta­dans per evi­tar rebrots), més nego­cis ani­ran tor­nant a la nor­ma­li­tat. Han de tro­bar que els cli­ents també hi som. Perquè la crisi serà tem­po­ral i els ini­cis –que seran durs– mar­ca­ran la diferència entre con­ti­nuar o atu­rar-se en el camí. Fem-los cos­tat.