‘Las provincias’

Si mirem els mapes de les auto­no­mies i els com­pa­rem amb el d’abans de l’ano­me­nada “Tran­sició”, veu­rem la con­si­de­ra­ble diferència entre l’antic mapa, el de las regi­o­nes, i l’actual, el de les auto­no­mies o comu­ni­da­des autónomas, amb l’eufe­misme que ara encanta al senyor Pedro Sánchez. Las regi­o­nes es basa­ven en las pro­vin­cias, enti­tats amb una gran força, que per alguna cosa el Dic­ta­dor s’havia endut San­tan­der, Valla­do­lid i Palen­cia cap a la seva Cas­ti­lla la Vieja, on havia tin­gut la seva seu de guerra, Bur­gos. En el pas de la dis­tri­bució en regi­o­nes a la de comu­ni­da­des autónomas, les anti­gues pro­vin­cias havien sofert un dal­ta­baix can­vi­ant de demar­cació gene­ral. De las regi­o­nes, s’havien des­plaçat cap a aques­tes noves demar­ca­ci­ons de la Tran­sició.

Les úniques demar­ca­ci­ons que es van con­ser­var al seu antic lloc són les de les “comu­ni­tats històriques”, ano­me­na­des “naci­o­na­li­da­des” (quin cras error, senyor Roca Junyent, un petit pas i ja ho teníem). És a dir: Cata­lu­nya, València, les Illes i Aragó, són encara amb les velles províncies. També Anda­lu­sia, Galícia, el País Basc i Navarra. Astúries va sobre­viure, com feia temps, peti­tona en un racó de vora el Cantàbric. Amb la província d’Ovi­edo. Les províncies d’altres “regi­ons” van anar dar­rere les noves demar­ca­ci­ons. San­tan­der va dei­xar Cas­ti­lla, Cantàbria es creà de nou. Va aparèixer La Rioja. Cas­ti­lla-León, final­ment, es van unir, amb un antic plet històric. Múrcia va per­dre una província, suc­ci­o­nada per Cas­ti­lla-La Mancha, cre­ada de nou. I Madrid es va con­fi­nar, sola, impor­tant, al llombrígol de la Península.

I d’on ha sor­tit ara en Pedro Sánchez amb las pro­vin­cias? Què pretén? Què pensa fer-ne, el pre­si­dent del Reino de España, de l’Estat de les Auto­no­mies? És de supo­sar que no gosarà en abso­lut refer el mapa, però sí que podria fer una altra gestió: donar poder a les províncies, incor­po­rar un arti­cle que les establís pode­ro­ses. Poder legis­la­tiu i exe­cu­tiu, encara que fos dele­gat, el que tenen ara les auto­no­mies. Ni li cal­dria tocar el mapa que, de mica en mica, es difu­mi­na­ria. És pos­si­ble una atza­ga­iada com aquesta? Pot ser-ho, quan ha llançat a la pape­rera de la història la taula de nego­ci­ació amb Cata­lu­nya, quan pacta amb Ciu­da­da­nos per una actu­ació en el des­con­fi­na­ment de la gestió de la Covid-19.

Què en farem, de les auto­no­mies, Sr. Pre­si­dente? De veri­tat aquest polític vol retor­nar als temps del 1837? Quan es va crear la dis­tri­bució del mapa de manera que no tingués gens de gust de l’antiga història, la d’abans del 1714. Serà pos­si­ble retor­nar a aquell mapa d’abans de la Tran­sición, amb aque­lla España amb pro­vin­cias i regi­o­nes ben dibui­xa­des en aquell mapa que tinc al dar­rere a la foto de la meva ger­mana i jo, amb dos lli­bres oberts tot davant. Un mapa que, a l’esquerra, acaba amb un nas de ganxo. El tra­vessa en dia­go­nal, potent, un nom insigne: “España”.