Arcaisme

La Covid-19 ens ha mos­trat feble­ses de les admi­nis­tra­ci­ons i de l’adap­tació a l’emergència. El sis­tema de Salut ha resis­tit amb l’ajut de tots els impli­cats perquè ens hi anava la vida. L’àmbit de benes­tar, cen­trat en les residències d’avis, és evi­dent­ment millo­ra­ble, i s’ha vist que tota la soci­e­tat hem fallat en el model d’apar­car les per­so­nes grans sense prou mit­jans mèdics. I l’admi­nis­tració edu­ca­tiva ha posat de mani­fest com n’és de fràgil. El fet que si no s’activa la preins­cripció al maig no pot començar el curs amb rela­tiva nor­ma­li­tat fa pen­sar com n’és d’arcaic encara aquest àmbit de l’assig­nació docent, que va reac­ci­o­nar ja tard al con­fi­na­ment a l’hora de poten­ciar l’ense­nya­ment en línia, per exem­ple. Allò que no s’adapta, cau en el desús.