Retre comptes

La sentència del cas Gürtel va pro­vo­car que, el pri­mer de juny del 2018, pros­perés una moció de cen­sura con­tra Rajoy. Era tan escan­dalós que es cons­tatés que el par­tit de govern havia con­fec­ci­o­nat, segons diu la sentència, “un sis­tema genuí i efec­tiu de cor­rupció ins­ti­tu­ci­o­nal a través de la mani­pu­lació de la con­trac­tació pública”, que diver­sos par­tits que tenien poc en comú van deci­dir que calia expul­sar-lo del cap­da­vant de les ins­ti­tu­ci­ons. Pel que fa a l’inde­pen­den­tisme català, ERC i PDe­CAT van votar-hi a favor, com no podria ser d’altra manera, per una qüestió d’higi­ene democràtica, no pas perquè secun­des­sin amb entu­si­asme la can­di­da­tura de Sánchez. Hi penso ara que, pas­sant sense gaire pena ni glòria, el Tri­bu­nal Suprem ha con­fir­mat la sentència del cas Palau, segons la qual s’impo­sen unes deter­mi­na­des con­dem­nes a Millet i Mon­tull, però també es rati­fica que Con­vergència es va estar finançant irre­gu­lar­ment durant una dècada. N’han sor­tit empas­ti­fats ajun­ta­ments com el de Sant Cugat, on no hi ha hagut alter­nança fins a les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals, i encara amb uns grans esca­ra­falls per part de la for­mació relle­vada de l’alcal­dia. També aca­bem de lle­gir com la Sin­di­ca­tura de Comp­tes, òrgan fis­ca­lit­za­dor extern de l’admi­nis­tració cata­lana, con­firma en un informe que hi va haver frac­ci­o­na­ment de con­trac­tes a la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes per tal d’afa­vo­rir deter­mi­nats proveïdors, evi­tant que s’hagues­sin de sot­me­tre a con­curs. Es tracta de la causa per la qual Laura Borràs va ser citada al Suprem com a inves­ti­gada. En el cas de la Sin­di­ca­tura, ningú es podrà escu­dar en la per­se­cució política si s’ha apro­vat per una­ni­mi­tat, és a dir, amb el vot dels síndics desig­nats per tots els espais polítics, inclòs l’afec­tat. Pel bé de la cre­di­bi­li­tat de la causa inde­pen­den­tista, per poder rei­vin­di­car-ne arreu la pul­cri­tud, fora bo ento­nar el mea culpa i que algú n’entomi les res­pon­sa­bi­li­tats polítiques. Tota la resta són excu­ses que no li fan cap bé.