Xavi Montojo i la verge

El gran enre­nou mediàtic de fa una set­mana, quan es va tro­bar un ros­tre escultòric al fons del riu Onyar, ha arri­bat a Edim­burg, la capi­tal esco­cesa, on viu des de fa cinc anys el gironí Xavi Mon­tojo (1972), cre­a­dor poli­facètic de llarga tra­jectòria, for­mat en l’efer­ves­cent escena giro­nina de la música electrònica durant els anys noranta. Ja s’ha dit que l’escul­tura en qüestió era una peça cre­ada per l’artista figue­renc Jordi Mitjà (1970), que a prin­ci­pis dels noranta era cli­ent de La Sala del Cel, on Mon­tojo va començar tre­ba­llant com a cam­brer, després també com a fotògraf, i més tard cre­ant ins­tal·laci­ons i per­for­man­ces amb la seva com­pa­nyia, Energy Dance (NRGD). Mitjà va lliu­rar a Mon­tojo tres rèpli­ques de l’ara famosa escul­tura, apa­rent­ment una Verge dolo­rosa o una santa en èxtasi, per a una ins­tal·lació a la barra petita de La Sala del Cel, entre espel­mes i fotos de Robert Map­plet­horpe, on els ros­tres van que­dar lli­gats amb fil­ferro que els tra­ves­sa­ven els ulls i la boca. Després, Mitjà va rega­lar una de les tres cares a Mon­tojo, que quan vivia al car­rer Hor­tes, a tocar del pont de les Pei­xa­te­ries Velles, guar­dava al tras­ter de la ter­rassa tot el mate­rial d’NRGD i de La Sala del Cel, inclosa l’escul­tura, que en algun moment va des­a­parèixer, pot­ser robada o víctima d’una bre­to­lada que l’ha tin­gut durant un quart de segle enfon­sada al riu. També van des­a­parèixer –i això sí que li sap greu, a Mon­tojo, més que no pas haver per­dut l’estàtua– la majo­ria dels nega­tius amb què va docu­men­tar com a fotògraf l’època de glòria de La Sala del Cel com a club pio­ner de la música electrònica a l’Estat espa­nyol. Part del mate­rial que sí va poder pre­ser­var el va pres­tar als pro­duc­tors del recent docu­men­tal Nou Set Dos, sobre La Sala del Cel, Le Rach­din­gue i el Blau: en els tres clubs històrics hi va tre­ba­llar Mon­tojo a prin­ci­pis d’aquest segle fent ins­tal·laci­ons visu­als, abans de cen­trar-se més en la seva car­rera com a fotògraf i vide­o­ar­tista. Ara tre­ba­lla a Edim­burg fent foto­gra­fia comer­cial i de moda, però con­ti­nua expe­ri­men­tant en pro­jec­tes més per­so­nals.

Una de les coses que més l’han sorprès d’aquest sin­gu­lar res­cat de les aigües és que per les xar­xes se’n fes­sin inter­pre­ta­ci­ons místi­ques o esotèriques: una Verge tro­bada en ple Dia de la Mare! “M’interes­sen molt l’espi­ri­tu­a­li­tat i la geo­me­tria sagrada. A més, cal recor­dar que La Sala del Cel havia estat un con­vent de mon­ges i, curi­o­sa­ment, molt sovint he expo­sat els meus tre­balls en antics edi­fi­cis reli­gi­o­sos com ara la Mercè de Girona i el con­vent dels Àngels de Bar­ce­lona”, explica Mon­tojo. L’escul­tura de l’Onyar pot­ser no té interès artístic, però ajuda a reme­mo­rar els anys de la capi­ta­li­tat electrònica de Girona: “Vam ser uns pri­vi­le­gi­ats per haver pogut veure tot allò”, con­clou Xavi Mon­tojo, un dels seus grans pro­ta­go­nis­tes.