Desconfinar la política

Hi ha menys con­ta­gi­ats i menys vícti­mes mor­tals men­tre aug­men­ten els dub­tes de com ha de ser el des­con­fi­na­ment. Queda demos­trat que tan­car empre­ses i comerços ha sigut més fàcil que no pas obrir-los. Les nor­mes sanitàries són rigo­ro­ses i estan repre­sen­tant un mal­de­cap per a afec­tats per la pandèmia, que dema­nen que allò que s’escriu al BOE sigui clar. Fins ara la majo­ria dels ciu­ta­dans té dis­po­sició a com­plir al peu de la lle­tra les nor­mes perquè tot ple­gat no sigui un campi qui pugui.

El des­con­fi­na­ment serà una difi­cul­tat que anirà en aug­ment men­tre la classe política no vagi alhora en l’ano­me­nada recu­pe­ració. La manca d’acord es veu des de mit­jan març tots els diu­men­ges a la reunió del pre­si­dent del govern amb tots els pre­si­dents de les comu­ni­tats autònomes. Un cafè per a tots telemàtic que fins ara havia estat impos­si­ble que fos pre­sen­cial. Des de sem­pre Cata­lu­nya i el País Basc havien refu­sat de par­ti­ci­par en unes reu­ni­ons que con­si­de­ren que només ser­vei­xen per aca­tar ordres del govern. Xabier Arza­lluz va arri­bar a dir que les cime­res autonòmiques al Senat feien olor de naf­ta­lina. Ara, telemàtica­ment, cada pre­si­dent n’ensuma l’olor a les reu­ni­ons domi­ni­cals, amb resul­tats molt petits.

En els pròxims dies la política, com els ciu­ta­dans, haurà de des­con­fi­nar-se. Can­viar el regis­tre pre­sen­cial i telemàtic. Abans de la pandèmia era segur i neces­sari unes elec­ci­ons a Cata­lu­nya. Ara, no. De ben segur que ara mateix una cam­pa­nya faria mes nosa que ser­vei a la recu­pe­ració. En el des­con­fi­na­ment polític cada cop val­dran menys els dis­cur­sos buits de con­tin­guts, les idees impos­si­bles i els utòpics lli­bres blancs de futur. De moment, valdrà el rea­lisme i tocar de peus a terra.