Full de ruta
L’Any Pujol
Si aquest fos un país una mica normal –quin drama de país que per no ser normal no és país–, aquest any 2020 hauria estat declarat l’Any Pujol. Sí, l’any de Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys, que són anys i potser en van ser massa, però així ho van voler els ciutadans, i així va anar, i no és poca cosa.
No es tracta de fer festejos laudatoris, ni organitzar celebracions commemoratives, ni convocar congressos d’experts –ara, en temps de distanciaments socials, encara menys–, però els fets són els que són, i en aquest segon trimestre del 2020 es concentren tres efemèrides clau en la trajectòria del personatge. Són tres dates que en aquesta estranya primavera es converteixen en rodones i que, per si soles, mereixen no passar desapercebudes. Cal tenir-les presents i que després cadascú que s’esquinci la vestimenta per allí on més li plagui, i qui vulgui aplaudir que aplaudeixi i qui vulgui seguir disparant al ninot que ho segueixi fent.
El 24 d’abril passat va fer quaranta anys que el Parlament de Catalunya va investir Pujol com a president de la Generalitat. Fora bo que l’obra del seu govern fos judicada un dia en la justa mesura, i que es faci de manera desacomplexada al marge dels que ho condicionen tot a l’epíleg que ha enterbolit la trajectòria política i, també, al marge dels qui voldrien donar-li més mèrit per, precisament, tapar les febleses. Que parli la ciència política, que parlin els historiadors de veritat –algun dia en començarà a ser hora– i que callin tertulians, justiciers i polítics.
La roda de les efemèrides continua en una data molt propera, el 19 de maig, quan farà 60 anys dels fets del Palau. Aquell desafiament d’uns joves catalanistes al dictador Franco va acabar portant Pujol a la presó, d’on en va sortir –perquè de la presó se’n surt– més fort, més determinat, més animal polític encara. Sense els fets del Palau, el Pujol polític també hauria existit, però hauria estat un altre.
Cap de les anteriors dates hauria estat possible sense la del 9 de juny de 1930. Efectivament, el mes vinent Jordi Pujol arribarà als 90 anys. Enretirat –com li agrada de dir a ell–, emmascarat –com pertoca als temps que corren–, envejablement lúcid –com sempre– i, per desgràcia, encara massa polític de pura raça, massa mesurador de les seves paraules.
