Més estat d’alarma

Pedro Sánchez acon­se­guirà esten­dre el ter­mini per man­te­nir l’estat d’alarma. L’opo­sició i els socis li recor­da­ran un cop més que el PSOE només té 120 dipu­tats. Haurà de con­ti­nuar fent equi­li­bris per man­te­nir la legis­la­tura sense cap intenció d’avançar elec­ci­ons. La història demos­tra que, després de les guer­res o després de les catàstro­fes –pandèmies–, els governs que les han ges­ti­o­na­des patei­xen a les urnes. Churc­hill és el més citat, per haver gua­nyat la guerra i haver per­dut les elec­ci­ons. Les dar­re­res enques­tes apun­ten un retrocés elec­to­ral del PSOE difícil per poder gover­nar. Heus aquí que, per motius simi­lars, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, intel·ligent­ment tar­darà temps a con­vo­car elec­ci­ons tot i no voler ésser can­di­dat i tot i les ame­na­ces de la justícia. JxC encara no ha defi­nit qui serà el can­di­dat, que ara per ara hau­ria d’ésser dipu­tat al Par­la­ment, perquè subs­tituís Torra en el cas que el Suprem el faci ple­gar de pre­si­dent. Que JxC no tin­gui un can­di­dat clar també demora una con­vo­catòria elec­to­ral. El Congrés i el Par­la­ment, per les cir­cumstàncies sanitàries, ha dei­xat d’exer­cir el par­la­men­ta­risme man­te­nint els matei­xos regis­tres polítics que abans de la pandèmia. Sánchez con­ti­nua qüesti­o­nat pels qui el van fer pre­si­dent i per Pablo Igle­sias, que li és fidel sense ser-li un com­pany que el treu dels embo­lics. En els dar­rers dies, Pablo Igle­sias ha vol­gut com­pa­rar-se amb Julio Anguita. Els anys noranta vaig tenir l’opor­tu­ni­tat d’acom­pa­nyar el Califa com a peri­o­dista- en diver­ses cam­pa­nyes elec­to­rals. Era un comu­nista ínte­gre de dalt a baix i el seu ene­mic prin­ci­pal era el PSOE. Igle­sias és un polític de dis­seny sor­git d’un males­tar gene­ra­lit­zat el 15-M que de manera pro­vi­si­o­nal dona suport al PSOE, a l’estat d’alarma i al que faci falta...