Opinió

Keep calm

Els comuns fan soroll

Els comuns callen que el govern més progressista del món mundial paga medalles als policies que van agredir els votants de l’1-O i compra tancs per als militars

Siguem rea­lis­tes. Si el PSOE i Podem s’hagues­sin pres seri­o­sa­ment la taula de diàleg que van pac­tar amb ERC hau­rien hagut d’afron­tar, des del pri­mer moment, una reforma pro­funda de les estruc­tu­res judi­ci­als i poli­ci­als de l’Estat i hau­rien plan­tat cara, de front, a l’ofen­siva de la dreta extrema i l’extrema dreta espa­nyo­les. No només això, a Cata­lu­nya tant el PSC com els comuns esta­rien en plena ope­ració de legi­ti­mació d’aques­tes con­ver­ses i del seu resul­tat. I, com a mínim, hi hau­ria hagut indults par­ci­als –com els del PSOE a favor dels ter­ro­ris­tes d’estat dels GAL– que per­me­tes­sin que els pre­sos polítics cata­lans recu­pe­res­sin la seva lli­ber­tat.

Encara més, el govern espa­nyol hau­ria creat un canal de comu­ni­cació amb l’exili i hau­ria decai­gut l’obsessió judi­cial i mediàtica con­tra Car­les Puig­de­mont. A par­tir d’aquest clima polític segu­ra­ment s’hau­ria obert una opor­tu­ni­tat via­ble per a un nou tri­par­tit pas­sa­des les elec­ci­ons cata­la­nes. Les con­ver­ses avançarien, encara que fos a empen­tes i rodo­lons, i el debat s’estruc­tu­ra­ria sobre l’oferta de l’Estat a una Cata­lu­nya espa­nyola, però auto­go­ver­nada. Natu­ral­ment, l’ofen­siva de la dreta naci­o­na­lista espa­nyola seria fortíssima, des dels mit­jans fins al car­rer, però no depas­sa­ria el que ja va pas­sar amb l’Esta­tut dis­sor­tat de Pas­qual Mara­gall.

Però no ha pas­sat res de tot això. De fet, n’hi ha hagut prou amb qua­tre mesos per demos­trar que l’estratègia de Pedro Sánchez és arri­bar a la set­mana que ve. I després, igual. L’estètica pro­gres­sista i plu­ri­na­ci­o­nal de la inves­ti­dura no s’ha traduït en res, ni tan sols en un canvi de dis­curs res­pecte a l’estruc­tura de l’Estat. A Cata­lu­nya fins i tot s’ha incre­men­tat el soroll dels comuns con­tra el govern, inten­tant dis­si­mu­lar que el govern més pro­gres­sista del món mun­dial és el que paga les meda­lles dels poli­cies que van agre­dir els votants de l’1-O i com­pra tancs per als mili­tars. En defi­ni­tiva, ni hi ha taula ni hi ha diàleg. I, com deien els clàssics, no avançar és retro­ce­dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia