Partits a l’altura

Milers de per­so­nes i les seves famílies que­da­ran sense feina abans d’aca­bar l’any, quan la Nis­san tan­qui les tres plan­tes que té a Cata­lu­nya però man­tin­gui les que té a Àvila i Cantàbria, que també fan com­po­nents per a Renault. Aquests dies ha estat con­tro­ver­tida la falta d’inver­si­ons que el govern del soci­a­lista José Luis Rodríguez Zapa­tero va fer a la conca d’Òdena i un exdi­rec­tiu de la com­pa­nyia auto­mo­bilística en des­ve­lava algu­nes claus en un arti­cle d’opinió en aquest diari.

La falta d’inver­si­ons a Cata­lu­nya per part del govern espa­nyol, en un interès tan pal­pa­ble com, per exem­ple, el cor­re­dor medi­ter­rani, és un greuge que fa anys (dècades) que s’arros­sega, sigui blau o ver­mell el color del par­tit que mana a Madrid. Una ja fa anys que es tenyeix les canes per saber que la rei­vin­di­cació d’aquesta infra­es­truc­tura ha estat una demanda tan recur­rent com desa­tesa. Però a banda de la falta d’inver­si­ons en un ter­ri­tori que pre­fe­rei­xen ofe­gat, la falta d’acords de país és una de les con­seqüències de la manera com es fa política: bus­cant el rèdit imme­diat o, com a molt, fins a les pro­pe­res elec­ci­ons. No ho hauríem d’accep­tar mai. Que fa falta un pacte de país sobre indústria –com també fa falta un pacte de país sobre edu­cació, entre altres– és un fet tan evi­dent com ara que no l’acon­se­gui­rem men­tre tin­guem par­tits i polítics que no esti­guin a l’altura.