Danys col·laterals

Expli­quen que quan la crisi del coro­na­vi­rus afluixi i ens doni un res­pir –o des­a­pa­re­gui o sigui subs­tituïda per un altre nom víric– serà, diuen, el moment de repas­sar, ana­lit­zar i, si cal, dema­nar res­pon­sa­bi­li­tats del que ha pas­sat. El focus, però, el posen en el coro­na­vi­rus i en la xifra ter­ri­ble de morts que ha pro­vo­cat la malal­tia de la Covid-19, sense des­car­tar la crisi econòmica i social que encara no encer­tem a dimen­si­o­nar. Però temo molt que caldrà obrir el focus i que l’anàlisi haurà de tenir en compte els danys col·late­rals que l’epidèmia ha cau­sat en mol­tes famílies que, tan­ma­teix, no s’han con­ta­giat direc­ta­ment pel coro­na­vi­rus. Em refe­reixo a les con­seqüències que en mol­tes famílies ha oca­si­o­nat el con­fi­na­ment de les per­so­nes de més edat i d’ado­les­cents amb tras­torns que de la nit al dia han vist inter­rom­puda l’acti­vi­tat diària. Avis que, de cop, han dei­xat de cami­nar i rela­ci­o­nar-se i que, com a con­seqüència, han patit un dete­ri­o­ra­ment físic acce­le­rat; per­so­nes, algu­nes amb malal­ties men­tals, que un dia es veuen obli­ga­des a dei­xar de rebre visi­tes dels fami­li­ars per evi­tar con­ta­gis i per­den la petita àncora que els sub­jec­tava a aquest món; joves amb tras­torns, com ara l’autisme, als quals el con­fi­na­ment ha pro­por­ci­o­nat el regal enve­ri­nat d’un niu apa­rent­ment segur que un altre cop esta­ran obli­gats a tren­car. L’epidèmia deixa ras­tre i no té cap efecte posi­tiu, tret que en bus­quem com a con­sol davant el des­as­tre.