Tovalloles grans

Estem a un dia de reo­brir les plat­ges de mig Maresme que li ha tocat par­tir-se en dos en les fases de la deses­ca­lada. En unes hores a Mataró dei­xa­rem de veure la ban­dera ver­me­lla que ens ha pro­hi­bit tre­pit­jar la sorra per llançar-nos a l’aigua. Aquesta tem­po­rada estrambòtica ens obli­garà més que mai a bus­car un forat on posar la tova­llola. A qua­tre metres de distància del veí. Ni un més ni un menys, per man­te­nir espais lliu­res per als qui entren i sur­ten de l’aigua. No m’ho ima­gino per ara veient com s’escur­cen els dos metres de distància al car­rer i com s’ho faran una colla d’amics per par­lar-se. Una bona opció, un xic ego­ista pot­ser, és dur la tova­llola gran per gua­nyar espai i de pas­sada ani­mem a revi­far i reac­ti­var el tèxtil que mira d’aixe­car el cap.