Llibertat

Ara que la pandèmia ens ha con­fi­nat a tots a casa durant set­ma­nes ens hem ado­nat de què és real­ment la lli­ber­tat. Els que hem tin­gut la sort de no viure a països amb guerra i on els tocs de queda que­den res­trin­gits al seny de cadascú hem pogut des­co­brir de pri­mera mà què vol dir que et lle­vin la lli­ber­tat, i a més, ho facin d’un dia per l’altre. L’escrip­tor Quim Monzó sem­pre ha fet gala de cert com­por­ta­ment aso­cial en el seu dia a dia, però durant les set­ma­nes de con­fi­na­ment pel coro­na­vi­rus ha arri­bat a rei­vin­di­car que li dei­xin deci­dir a ell quin grau d’aso­ci­a­li­tat vol tenir vers la resta de la huma­ni­tat. Molts dels que ja esta­ven bé a casa tot el dia han mal­dat per poder-ne sor­tir encara que fos uns mísers minuts per res­pi­rar aire fresc. Els que sovin­te­ja­ven els res­tau­rants en cap de set­mana han mal­dat per unes bra­ves del König, una ama­nida de tomàquet de la pera de Can Xifra o un peix a la brasa en alguns dels magnífics res­tau­rants de la Costa Brava, on el mar és el millor fines­tral pos­si­ble. I el mar. Ara que Rafel Nadal ens obre la mirada cap al Medi­ter­rani amb el seu dar­rer lli­bre Mar d’estiu, un esplèndid pas­seig per les illes i les per­so­nes que li donen vida a aquest racó de món. La majo­ria adme­trem que, tan­cats a casa, els que tenim el mar a mitja hora de camí l’hem tro­bat a fal­tar i que en la fase en què ha estat pos­si­ble hi hem hagut d’anar com si ens faltés oxi­gen per tor­nar a aga­far aire i tenir la segu­re­tat que tot seguia al seu lloc. Ara cal que inte­ri­o­rit­zem com a apre­nen­tatge inhe­rent al nos­tre ésser el que suposa ser lliure. No només per fer bes­ti­e­ses i fer-ho des de l’ego i l’orgull per­so­nal, sinó ser cons­ci­ents de les coses que impor­ten. Què suposa poder abraçar els pares o fer-los petons, poder veure els més grans de la família sense por d’un con­tagi o sen­zi­lla­ment poder-nos veure amb qui desit­ges i amb qui vols. Seran alguns ense­nya­ments d’aquesta pandèmia que, de ben segur, alguns gurus mun­di­als apro­fi­ta­ran per donar lliçons sobre els fets vis­cuts i impen­sa­bles quan arren­cava l’any i tot­hom feia els seus desit­jos just en aca­bar el raïm i les cam­pa­na­des. Pot­ser alguns eren desit­jos més mate­ri­als que ara hem après a dei­xar en segon terme i saber que ara toca tor­nar a mirar els ulls de les per­so­nes i sen­tir-nos tots ple­gats més a prop dels cors dels que ens esti­men.