Pandèmia de pandereta

Van dei­xar sor­tir pri­mer els gos­sos que els nens, han obert pri­mer els bars que les esco­les i han dis­se­nyat cor­re­dors per als turis­tes ale­manys abans que els ciu­ta­dans autòctons poguem visi­tar amics o fami­li­ars en altres ter­ri­to­ris de l’estat. Són només alguns exem­ples xocants que han acom­pa­nyat la cen­tra­lit­zació de la lluita con­tra la Covid, més pro­pis d’una pel·lícula de l’Ozo­res titu­lada Pandèmia de pan­de­reta que aquest estiu ens podria entre­te­nir als auto­ci­ne­mes, si no fos perquè no té cap gràcia que entre l’Esca­lada i la Deses­ca­lada hàgim patit la Pata­cada en forma de milers de defun­ci­ons. Per això no és estrany que es pre­sen­tin denúncies i que s’obrin inves­ti­ga­ci­ons. Ahir la jut­gessa que inves­tiga el 8-M va arxi­var pro­vi­si­o­nal­ment la causa però en vin­dran més, de denúncies, als jut­jats se’ls gira feina. Si fóssim fami­li­ars d’algun d’aquests avis aban­do­nats a les residències a les por­tes de la mort o haguéssim patit en pròpia pell, pri­mer el con­tagi fatídic i després l’estada angoi­xant en una UCI, bé que voldríem acla­rir fins a on arri­ben les res­pon­sa­bi­li­tats dels que se supo­sava que ens havien de pro­te­gir. Això sí, sense con­fon­dre errors amb delic­tes. Res no hau­rien de patir els inves­ti­gats si van actuar amb diligència i no van ama­gar infor­mació sobre aquest virus que segons diuen ara ja cir­cu­lava des de gener dis­fres­sat de grip. El que no ho és gens, de nor­mal, és que la poli­cia judi­cial ela­bori i doni vali­desa a infor­mes aga­fats amb pin­ces. I tam­poc ho és que alguna mà negra vul­gui apro­fi­tar la via judi­cial per deses­ta­bi­lit­zar un govern democràtica­ment sor­git de les urnes. Si ens tro­bem en el pri­mer esce­nari, enda­vant, que la Dama Cega dicti el seu vere­dicte. Però si n’hi ha de tram­po­sos que ensa­li­ven amb la pos­si­bi­li­tat de fer tron­to­llar governs legítims cal dei­xar-los clar que no s’hi val. I que no se’n sor­ti­ran.

Als cata­lans no és la pri­mera vegada que ens el fan tas­tar, aquest verí. Hem resis­tit ter­ro­risme d’estat, cor­rupció sistèmica i repres­si­ons poli­ci­als més pròpies de Pinoc­het per per­me­tre que se sur­tin fàcil­ment amb la seva.