Curt termini

El dego­teig cons­tants d'infor­ma­ci­ons sobre la fràgil situ­ació econòmica dels països de la zona euro deixa per­plexa una ciu­ta­da­nia que es fa creus de la rea­li­tat a la qual s'enfronta i dels motius que han con­fi­gu­rat aquest pre­sent tan amarg. De fet, però, el que passa en alguns països no res­pon més que a un patró que ja és cone­gut en clubs de fut­bol. Hi ha una infi­ni­tat d'exem­ples, en el pas­sat i en el pre­sent, de ges­ti­ons econòmiques nefas­tes, de deu­tes que crei­xen per l'efecte de bola de neu durant els man­dats d'una deter­mi­nada junta direc­tiva i que acaba caient com un llast sobre els que pre­nen el relleu. El pro­blema, però, és que en comp­ta­des oca­si­ons, per no dir gai­rebé mai, els res­pon­sa­bles d'aquesta mala admi­nis­tració de l'enti­tat han de res­pon­dre i donar la cara. La que rep és l'enti­tat, que mal­viu i passa les penúries gene­ra­des per un balanç econòmic nega­tiu i que ha de pren­dre un camí tortuós, que més d'una vegada ha aca­bat amb la des­a­pa­rició del club. Tot perquè algú va deci­dir gas­tar més del compte per bus­car la glòria a curt ter­mini, ja fos en forma de títols, d'ascen­sos o de per­manència en la cate­go­ria. Un algú que s'està plàcida­ment a casa seva, sense que ningú li exi­geixi cap res­pon­sa­bi­li­tat, men­tre el club es desfà i els nous ges­tors han de remar con­tra cor­rent i dema­nen esforços als juga­dors (reta­lla­des de sou) i a la massa social (enca­rir abo­na­ments i entra­des) o rebai­xen objec­tius per tirar enda­vant. Els sona d'alguna cosa, aquest pano­rama? Sem­bla com si el model infla­ci­o­nista i defi­ci­tari en el qual han vis­cut i viuen molts clubs de fut­bol s'hagi tras­plan­tat a la gestió dels països, i que els gover­nants bus­quin més els rèdits a curt ter­mini d'una mala política econòmica sub­or­di­nada a interes­sos elec­to­ra­lis­tes en detri­ment de pro­jec­tes sòlids a llarg ter­mini i que bene­ficiïn tot­hom.