Opinió

Full de ruta

Víctimes de la violència

Angela Davis, la veterana activista pels drets civils als Estats Units, ens recorda aquests dies que la violència policial no pot ser emprada per cap monopoli

Ja no penso accep­tar més allò que no puc can­viar; a par­tir d’ara can­viaré allò que no puc accep­tar. És una d’aque­lles fra­ses que han pas­sat meres­cu­da­ment a la història, dites per ser recor­da­des i cons­truïdes amb la pro­fun­di­tat dels pen­sa­ments més mili­tants. La va pro­nun­ciar l’any 1972 Angela Davis, acti­vista afro­a­me­ri­cana injus­ta­ment engar­jo­lada, final­ment con­ver­tida en icona de la lluita con­tra el racisme als Estats Units. Aquests dies de noves mobi­lit­za­ci­ons con­tra la violència poli­cial que s’acar­nissa amb les mino­ries, alguns repor­tat­ges han res­ca­tat la seva figura per mos­trar-nos una dona de setanta-sis anys que ha afe­git el vernís de l’experiència a l’etern incon­for­misme que encara con­serva. La mata embar­dis­sada de cabell natu­ral que va dibui­xar el seu per­fil revo­lu­ci­o­nari en milers de samar­re­tes i adhe­sius és ara més curta i menys fosca però manté sufi­ci­ent­ment esmo­lada l’oratòria per aler­tar-nos sobre les debi­li­tats de les revo­lu­ci­ons. La pri­mera de totes, afirma en les dar­re­res entre­vis­tes, és obli­dar que més enllà de les mani­fes­ta­ci­ons és pri­o­ritària l’orga­nit­zació. Que és impor­tant fer-se sen­tir als car­rers però ho és més saber-se orga­nit­zar per fer el pas següent. En con­tra seu la vete­rana defen­sora dels drets civils hi va tenir el sis­tema, cus­to­diat per això que en diem el mono­poli de la violència. Per això és interes­sant recor­dar què res­po­nia cin­quanta anys enrere als peri­o­dis­tes que li pre­gun­ta­ven si defen­sava la violència com a via per asso­lir la justícia social. “És indig­nant que es faci aquesta pre­gunta a una per­sona que va créixer veient escla­tar bom­bes racis­tes al seu barri. Bom­bes que feien tre­mo­lar casa seva i que escam­pa­ven per terra les res­tes d’amics i fami­li­ars. Qui fa una pre­gunta com aquesta demos­tra que no sap res de la violència que hem patit als Estats Units.” És veri­tat, sem­pre resul­tarà del tot impos­si­ble impar­tir justícia si es con­demna només la violència de les vícti­mes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia