Art amb orgull

“No he entès res.” Aquest és el pro­blema de par­tida: pen­sar que, als museus, hi anem a enten­dre el que expo­sen. I encara ens pre­gun­tem per què hi ha tanta gent que en surt frus­trada o que direc­ta­ment no els ha tre­pit­jat mai. Si canviéssim el con­cepte enten­dre pel d’expe­ri­men­tar, tot seria molt dife­rent. La gran revo­lució als museus està per fer. Aquesta arri­barà quan superin els relats unívocs, que no per casu­a­li­tat són con­ser­va­dors, i pre­sen­tin les obres com a arte­fac­tes que s’acti­ven amb la nos­tra ima­gi­nació. Urgeix que els museus dei­xin de dir-nos què i com hem de veure per enten­dre no se sap ben bé què i com. La supre­ma­cia de l’home blanc hete­ro­se­xual, per exem­ple? Demà és el Dia per l’Alli­be­ra­ment, o Dia de l’Orgull, LGB­TIQ i dis­set museus cata­lans (alguns, compte, amb béns de titu­la­ri­tat eclesiàstica) sor­ti­ran de l’armari amb una acció que pot ser, ho hau­ria de ser, l’inici d’una nova era: difon­dran a les xar­xes soci­als obres dels seus fons que visi­bi­lit­zen iden­ti­tats de gènere i sexu­als que s’esca­pen de la divisió binària nor­ma­tiva home i dona, l’hegemònica en els seus dis­cur­sos. La ini­ci­a­tiva ha sor­tit de la Xarxa de Museus d’Art, que fa dos anys va crear una comissió de tre­ball per abor­dar la pro­blemàtica de les dones artis­tes. Ara fa un pas enda­vant més. Als museus hi hem de voler anar per apren­dre a des­a­pren­dre el que ens han vol­gut fer enten­dre que no tenia valor per ser-hi.