La sopa de lletres per la unitat

Eren temps de la tran­sició, con­cre­ta­ment el setem­bre de 1978, quan es va sig­nar l’acord per a la cre­ació de la fede­ració Con­vergència i Unió, que era la suma de la fla­mant Con­vergència Democràtica de Cata­lu­nya i el par­tit històric Unió Democràtica de Cata­lu­nya. La sigla CiU va per­viure fins a la cele­bració de les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2019, atès que a les del 2015 els can­di­dats a l’alcal­dia encara hi van concórrer sota l’antic parai­gua. A les elec­ci­ons gene­rals d’aquell mateix any, CiU havia estat subs­tituïda per Democràcia i Lli­ber­tat, marca efímera, difunta el maig del 2016. Entre una cosa i l’altra va venir la refun­dació de CDC, que va pren­dre a par­tir d’ales­ho­res l’estrambòtic nom de Par­tit Demòcrata Euro­peu Català. Com que Con­vergència no estava legal­ment liqui­dada –ni ho està– i posseïa els drets elec­to­rals amb els quals s’obte­nen les sub­ven­ci­ons i les quo­tes en els mit­jans de comu­ni­cació en temps de cam­pa­nya, el 2017 es va regis­trar una coa­lició entre el PDe­CAT i CDC que es va fer dir Junts per Cata­lu­nya. El juliol del 2018, aquest grup par­la­men­tari pro­pi­e­tat de PDe­CAT i CDC va regis­trar una pàgina web a través de la qual es fomen­tava l’adhesió a una nova enti­tat ano­me­nada Crida Naci­o­nal. Recent­ment, alguns antics diri­gents i càrrecs de CDC i del poste­rior PDe­CAT han creat el Par­tit Naci­o­na­lista de Cata­lu­nya, fet que coin­ci­deix amb la pugna per uni­fi­car, sota la sigla de JxCat, el PDe­CAT i els inde­pen­dents que van anar a la llista elec­to­ral que, com ja hem dit, era una coa­lició entre CDC i el PDe­CAT. Aquests inde­pen­dents, agru­pats sota Acció per la República, donen suport al movi­ment de fit­xes, men­tre que més d’un cen­te­nar d’alcal­des del PDe­CAT, que es van pre­sen­tar a les muni­ci­pals amb la marca de “Junts per (el nom del res­pec­tiu muni­cipi)”, s’hi opo­sen i defen­sen que el PDe­CAT ha de seguir man­te­nint la copro­pi­e­tat de la coa­lició. I ara que ja ens ha que­dat tot clar: maleïts els de la CUP i els d’ERC, que no volen uni­tat.