El perquè d’un Ateneu de la Cançó

Sorprèn (o no) que, atesa la trans­cendència que ha tin­gut, a tots nivells, la cançó d’autor a Cata­lu­nya, no hagi cris­tal·lit­zat mai un espai com el que fa temps que pro­po­sen, ara amb l’aval d’un estudi, els acti­vis­tes cul­tu­rals del Bar­na­sants. La pro­posta d’un Ate­neu de la Cançó, apun­tada no única­ment per aquest pro­jecte cul­tu­ral sinó també, i durant anys, per can­tau­tors de dife­rents gene­ra­ci­ons, no hau­ria de ser entesa com una demanda més d’un sec­tor més de la cul­tura, sinó com una opor­tu­ni­tat per garan­tir la con­tinuïtat de pro­jec­tes (des de crear xarxa entre can­tau­tors de tots els ter­ri­to­ris de parla cata­lana fins a exer­ci­cis impres­cin­di­bles de memòria històrica) que, sense el Bar­na­sants, siguem clars, aquí difícil­ment hau­ria fet ningú.