Opinió

Full de ruta

Mascaretes obligades

S’ha tallat d’arrel la bonhomia del govern que deixava en mans dels ciutadans, i del seu sentit comú, l’ús adequat de les màscares

Ja ho tenim aquí i no ha estat cap sor­presa. Era de pre­veure i si s’hagués trac­tat del número gros de la lote­ria el premi hau­ria estat molt repar­tit, perquè hi hau­ria hagut molts encer­tants. Parlo de l’obli­gació, anun­ci­ada per la Gene­ra­li­tat, de sor­tir de casa amb la mas­ca­reta posada. S’ha tallat d’arrel la bon­ho­mia del govern que dei­xava en mans dels ciu­ta­dans, i del seu sen­tit comú, l’ús ade­quat de les màsca­res, que l’estiu ha trans­for­mat per a molts en ins­tru­ments de tor­tura. La decisió, com totes les que gene­ren con­trovèrsia, ha fet escla­tar les xar­xes soci­als i les tertúlies de saló, que l’han qua­li­fi­cat, per donar només dos exem­ples extrems, o bé com la solució defi­ni­tiva a la pandèmia o bé com una con­xorxa ins­ti­tu­ci­o­nal per posar fi a les lli­ber­tats indi­vi­du­als ja mig esta­bor­ni­des per una gestió de la Covid amb mol­tes man­can­ces. Ni una cosa ni l’altra, crec jo. D’una banda, ni els matei­xos experts tenen una opinió unànime sobre si les mas­ca­re­tes, totes les mas­ca­re­tes, evi­ten el con­tagi. I de l’altra, par­lar d’atac a les lli­ber­tats ele­men­tals pel fet de por­tar un drap al nas i a la boca és exa­ge­rat. Exa­ge­rat i ego­ista, si em per­me­teu. No conec ningú que li agradi por­tar un morrió quan els termòmetres pugen, però sí que sé molta gent que ha assu­mit aquest mínim sacri­fici en bene­fici de la resta de la comu­ni­tat. És un gest, pot­ser només això, però, pel que es veu, molts no són capaços d’accep­tar-lo amb l’excusa, l’argu­ment pseu­do­ci­entífic o la manca abso­luta d’empa­tia amb el veí. Mul­tar pel fet de no dur la mas­ca­reta no és la millor solució, ni tan sols l’única. Però segur que és la més fàcil, perquè amenaçar amb mul­tes, encara avui, té uns resul­tats prou satis­fac­to­ris. Llàstima que en ple segle XXI, amb una soci­e­tat més evo­lu­ci­o­nada, més con­nec­tada, més comu­ni­cada, siguem encara esclaus dels nos­tres pro­pis interes­sos, dei­xant en mans de les admi­nis­tra­ci­ons la gestió del bé comú. Perquè jo porto la mas­ca­reta per mi, però també per tu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia