Globalitzats

Què volem dir?, què sig­ni­fica aquest mot tan sen­tit amb la Covid-19: glo­ba­lit­zació?, quin con­cepte amaga aquest mot? Ens anun­cia un pla­neta domi­nat des d’un cen­tre de poder tan­cat en un glo­bus, potent, envol­tat dels estris neces­sa­ris per deci­dir quina política apli­carà a l’hora d’acon­se­guir una síntesi de tot el con­junt dels països del pla­neta? Xuclar els ele­ments neces­sa­ris per a arri­bar a apli­car un model de pro­duc­ti­vi­tat i de vida arreu, tant a l’ane­lla de ponent a lle­vant com la que es mou d’un pol a l’altre? Per a arri­bar a gene­rar, des d’allà, un codi con­cep­tual que faria un esquema uni­tari, vàlid per a cada indret, fos en un racó de les mun­ta­nyes, a prop dels mars, a les aglo­me­ra­ci­ons en urbs, inten­ses o no.

Apli­ca­ble als homes i dones del gel, seguint per les ter­res que viuen sota les asso­le­lla­des, impe­ca­bles. De les ter­res que tenen una nit quasi eterna. Des­plaçats per tota la fase intermèdia del pol Nord a l’equa­dor. Del pol Sud a l’equa­dor. Que segui­ria la glo­ba­li­tat física per a extreure’n la glo­ba­li­tat de tots els sapi­ens que es bellu­guen pels car­rers i les pla­ces, pels prats dels cims de les mun­ta­nyes, resul­tat de les diver­ses orogènies, tots els sapi­ens que es bellu­guen en bor­des ama­ga­des dels camins ral, en les peti­tes uni­tats que s’esmu­nyen pel ter­ri­tori. Serien per a ells els con­cep­tes bàsics per a acon­duir els éssers humans que s’hi mouen?

Seria fàcil una terra on el sen­tit de tre­ball fos el mateix per a les per­so­nes que es mouen pels tallers, els magat­zems, els que ope­ren des de vai­xells soli­ta­ris con­nec­tats arreu amb les tècni­ques informàtiques, els que ate­nen els cli­ents, els que es dedi­quen a trans­me­tre conei­xe­ments, els que estan al ser­vei dels malalts, els que orga­nit­zen tot l’espec­tre de les fonts de pro­ducció agrícola i rama­dera, els que dis­tri­bu­ei­xen el gènere produït als vasts camps de fruita, els que tot el dia vol­ten una mica enlaire tan­cats en jets.

Seria el mateix con­cepte per a aquells que, amb embar­ca­ci­ons mise­ra­bles tra­ves­sen fron­te­res de murs fil­fer­rats o alçats amb ciment armat? Ser­vi­ria igual­ment el con­cepte de tre­ball per cadas­cun d’aquests sec­tors, de les per­so­nes que hi estan aga­fa­des? I feina seria el mateix con­cepte per als migrants dels mons que este­nen man­tes per les fires i els mer­cats de les vore­res urba­nes. Seria el mateix el con­cepte fred per als que temp­te­gen vides prop del glaç que per als que s’arra­mas­sen per les ribes dels cor­rents de l’aigua? Seria el mateix el con­cepte temps per els malalts del poder del diner?

Vol­dria dir el mateix el con­cepte camí per a cadas­cuna de les per­so­nes d’Alaska que per als cami­nants eterns de les saba­nes dels nos­tres orígens pri­mers, fins a arri­bar a les aigües del llac Tur­cana, on la Lucy va ali­men­tar-se, on va morir. Seria el mateix el con­cepte dia pels pas­tors, els pes­ca­dors, els informàtics? Què sig­ni­fi­ca­ria orga­nit­zació, i què sig­ni­fi­ca­rien les postes i les sor­ti­des de la llum pels horit­zons, les plu­ges d’aigua i les plu­ges d’estels?

La glo­ba­lit­zació que pretén un cen­tre de poder i una gran uni­for­mi­tat de la soci­e­tat sen­cera, aquesta que s’arrapa a la gra­ve­tat per a no envo­lar-se espais enllà. Què vol­drien dir les pàtries, i les naci­ons, què seria un país i aquell petit cant que parla de la nos­tra terra nos­tra? I on hau­rien anat a raure les teo­ries que han pretès impo­sar els con­cep­tes d’un capi­ta­lisme, ano­me­nat libe­ra­lisme i neo­li­be­ra­lisme, d’un modus de pro­ducció comu­nista, pas­sant per la inter­na­ci­o­nal segona i les rebai­xes com­pra­des per les mas­ses cons­ci­en­ci­a­des ano­me­na­des soci­al­de­mocràcies o key­ne­si­a­nisme. Què se n’hau­ria fet?

Seria el mateix con­cepte el nom de la rosa?