Malgrat tot, hi som i hi serem

Aquests dies hem tin­gut molt clar com afina la fis­ca­lia, en recórrer con­tra el ter­cer grau dels pre­sos polítics perquè, en clara con­nivència amb els tri­bu­nals, aquests poses­sin fi al règim de semi­lli­ber­tat de què gau­dien des de feia pocs dies.

Hem cons­ta­tat, una vegada més, que supor­tem uns tri­bu­nals i una fis­ca­lia que entren en com­petència des­lle­ial amb els tri­bu­nals com­pe­tents cata­lans, perquè el que volen fer no és justícia, sinó ven­jança. Defen­sen per damunt de tot la uni­tat d’Espa­nya i no pas la lega­li­tat i, per aquest motiu, els grans vale­dors de la sagrada Cons­ti­tució fan i des­fan les lleis inter­pre­tant-les segons els seus interes­sos. I, men­tres­tant, la fis­cal gene­ral de l’Estat els fa el joc; aque­lla que afina tant; és a dir, aque­lla que, segons el pre­si­dente Sánchez, depèn del govern de l’Estat.

Si no fos perquè estan jugant amb els drets i les lli­ber­tats dels nos­tres pre­sos polítics i, per extensió, de totes i tots nosal­tres, seria per riure o plo­rar de fàstic, i per posar d’exem­ple als nos­tres fills i nets del que no és un estat de dret sòlid i fia­ble, i de com no s’ha de viure en democràcia ni ges­ti­o­nar la rea­li­tat social i política.

I les pre­gun­tes per­ti­nents són, més que mai: fins quan resis­ti­rem tanta infàmia? Fins quan roman­dran impu­nes aquests jut­ges i fis­cals? Fins quan ens hem de creure la volun­tat de l’Estat, i més con­cre­ta­ment de l’opció gover­nant PSOE-Pode­mos, d’enten­dre’s amb Cata­lu­nya? Ha ser­vit per a alguna cosa la taula de diàleg? Quins ges­tos, qui­nes com­pen­sa­ci­ons hem tin­gut?

La Covid-19 ha estat i és un epi­sodi llarg i com­plex, una pandèmia que, a més del seu balanç deso­la­dor en vides huma­nes i en seqüeles de salut per a mol­tes per­so­nes, ens ha por­tat una crisi social i econòmica molt greu. D’altra banda, el govern cen­tral l’ha apro­fi­tada per recen­tra­lit­zar encara més, i sense conei­xe­ment de causa, les nos­tres com­petències: salut, justícia, inte­rior han estat toca­des. Què més cen­tra­lit­za­ran ara? I, a sobre, enga­nyant! Fins i tot la dele­gada del govern de l’Estat i el Minis­teri de Sani­tat deien que ningú havia rebai­xat les nos­tres com­petències...

I així ens tro­bem, amb un pano­rama pre­o­cu­pant, però també amb un nord clar i amb una volun­tat de seguir llui­tant. Ens calen, però, lide­rat­ges forts, valents i con­vençuts que ens menin, des­tres en el timó i la brúixola, a l’asso­li­ment de la inde­pendència de Cata­lu­nya, com més aviat millor. I en això estem i per això hem de con­ti­nuar tre­ba­llant.