Segon plat

Sem­pre que veig aquesta data, 5 d’agost, no puc evi­tar recor­dar que tal dia com avui de fa 58 anys van tro­bar morta, a casa seva, l’actriu Marilyn Mon­roe. Les hipòtesis sobre la seva mort encara són un mis­teri. Segons l’autòpsia, una ingesta de bar­bitúrics va pro­vo­car el desen­llaç fatal, que deien que era el que bus­cava. No va pair que JFK la deixés. Amb els anys ha anat aga­fant força la versió que no va ser un suïcidi sinó un assas­si­nat. No és clar qui hi havia al dar­rere, però s’apunta a un diri­gent mafiós que amb aquesta mort amenaçava la car­rera dels Ken­nedy, tant la del pre­si­dent com la del seu germà, el fis­cal gene­ral, Robert. El que dei­xava clar l’informe forense era que l’últim que havia inge­rit l’actriu era pasta, uns fet­tuc­cine. I això sí que se sap que va sor­tir de la cuina del res­tau­rant La Scala, pro­pi­e­tat del san­tan­derí Cefe­rino Carrión, cone­gut al Hollywood dau­rat dels setanta com a Jean Leon. Mon­roe era una assídua i fidel cli­enta de l’esta­bli­ment de Santa Monica Bou­le­vard i, a més, era amiga de l’amo. Quan l’actriu no acu­dia a sopar al res­tau­rant, on solia asseure’s a la taula 14, es feia por­tar l’àpat a casa. Tal com va fer la nit del 4 d’agost, i Leon va veure que no estava sola. L’acom­pa­nyava en Robert. En aques­tes ana­des i vin­gu­des a casa de la Mon­roe, Leon hi va esta­blir una gran amis­tat. Par­la­ven de cuina –en una entre­vista, l’actriu va decla­rar que Leon li havia ense­nyat a cui­nar!–, de pin­tura espa­nyola –Mon­roe admi­rava Velázquez, Goya i Picasso– i li va con­fes­sar que va estar a punt de ser prin­cesa de Mònaco. Onas­sis i un pro­duc­tor de Hollywood volien casar-la amb el príncep Rai­nier per tor­nar la bri­llan­tor al prin­ci­pat. El mone­gasc, però, es va ena­mo­rar de Grace Kelly. Mon­roe, però, va reconèixer a Leon que era Ken­nedy el seu príncep blau. I no es volia con­for­mar amb el germà, el segon plat.