Rendició o mort

L’advo­cada kurda Ebru Timik recla­mava un judici just a Tur­quia, sen­ten­ci­ada a tretze anys de presó per supo­sa­da­ment pertànyer a un par­tit il·lega­lit­zat. Les asso­ci­a­ci­ons inter­na­ci­o­nals de juris­tes n’havien exi­git la lli­ber­tat, però quan es tracta de dis­si­dents, kurds i defen­sors dels drets humans, l’Estat turc aplica lògica d’exter­mini. I, si no, que ho pre­gun­tin a l’històric líder kurd Abdu­llah Öçalan, engar­jo­lat des del 1999. Milers de pre­so­ners kurds van fer l’any pas­sat una altra vaga de fam per denun­ciar-ne les con­di­ci­ons de cap­ti­veri. Vuit es van suïcidar ales­ho­res. La mort de Timik, amb 238 dies de vaga de fam i pesant 30 qui­los, és una tragèdia per a la huma­ni­tat, que un cop més la UE tanca amb belles parau­les. Una altra tragèdia.