És l’hora de les propostes

L’inde­pen­den­tisme català s’apropa al ter­cer ani­ver­sari de l’1-O divi­dit i amb uns evi­dents símpto­mes de deso­ri­en­tació que apres­sen a la cla­ri­fi­cació del pro­jecte per asso­lir la república cata­lana. Ha que­dat clar que l’Estat espa­nyol no té cap pro­posta a ofe­rir als cata­lans. L’apa­rell judi­cial con­ti­nua amb una acar­nis­sada repressió i Pedro Sánchez ha deci­dit dina­mi­tar la taula de diàleg per anar a bus­car l’aliança estratègica amb Ciu­ta­dans. Tot i que també és cert que JxCat ha posat prou bas­tons a les rodes d’aquest intent de vehi­cu­lar una solució dia­lo­gada i democràtica al con­flicte entre Cata­lu­nya i l’Estat que va arti­cu­lar ERC en l’acord d’inves­ti­dura. Però ara cal saber si l’inde­pen­den­tisme té una pro­posta alter­na­tiva que sigui via­ble. Els prin­ci­pals actors inde­pen­den­tis­tes estan obli­gats a pre­sen­tar pro­pos­tes clares i con­ci­ses de cap on volen por­tar el país i com pre­te­nen asso­lir la inde­pendència. Apar­cant la retòrica sim­bo­lista i dei­xant de mirar pel retro­vi­sor. Una pro­posta per avançar que inter­pel·li també la part de la soci­e­tat cata­lana que no és inde­pen­den­tista però manté valors democràtics. Cal expli­ci­tar el full de ruta teòric però també la con­creció de com exe­cu­tar-lo. Ara ja sabem que al davant hi ha un Estat dis­po­sat a des­ple­gar la més bru­tal repressió. Però aquesta rea­li­tat no pot ser l’excusa per a plan­te­ja­ments reac­tius, sinó la base per a pro­pos­tes reals i rea­lis­tes de com asso­lir la inde­pendència i de quins ide­als soci­als plan­teja cadascú en el camí cap aquest objec­tiu. I els ciu­ta­dans deci­di­rem a les urnes el camí a seguir, mal que li pesi a un Estat en deriva demofòbica.