Farners de Mar

“Sem­bla que D. Joseph Llinàs, té el propòsit, al igual que son íntim amich y com­pa­trici nos­tre, Don Ramón Pla­niol, de cons­truir unes Esco­les com aques­tes à Sta. Coloma...” Ho lle­gim al n. 21 del set­ma­nari La Costa de Lle­vant (1911). Feia un any que s’havien inau­gu­rat les esco­les de Sant Pol de Mar. Eren tan avançades per la bellíssima arqui­tec­tura moder­nista, pel mate­rial didàctic que s’hi feia ser­vir i per la con­cepció d’ense­nya­ment mixt, que els far­ne­sencs van anar a visi­tar-les per asses­so­rar-se. Les havia finançat el pro­hom Ramon Pla­niol i Clara­munt. Una entu­si­asta cam­pa­nya d’apor­ta­ci­ons menors, amb l’arqui­tecte i gent del poble tre­ba­llant-hi de franc, va fer la resta. Lle­gim als lli­bres dels ger­mans Sau­leda El Sant Pol d’ahir i de sem­pre que la gent ho va viure amb tanta passió que en els pri­mers exàmens “la mes­tra pre­gun­tava, l’alumne con­tes­tava i, al vol­tant, hi havia una munió de gent (pares, alcalde, regi­dors, tra­pas­sers...) que seguien la pre­gunta i la res­posta com qui veu un par­tit de ten­nis. Quan l’alumne con­tes­tava cor­rec­ta­ment, la gran con­currència es des­feia en estre­pi­to­sos pica­ments de mans”. Quin fabulós espec­ta­cle no devia ser! Gent humil, amb un ele­vat índex d’anal­fa­be­tisme i orgu­llosa de l’esforç fet en favor del progrés. Sota els seus peus, la pri­mera pedra amb un poema del dra­ma­turg Ignasi Igle­sias: “Pedra pri­mera col­gada a terra / com una arrel: / que mai dels sigles, ni en pau ni en guerra, / per culpa nos­tra vegis el cel...”. A les parets, un esquitx de ceràmiques amb con­sells per als esco­lars: “Can­sat forsa tu y no hauràs de can­sar ningú [sic]”, “El català que deixa de ser català no és res”... I a l’ambi­ent, encara el ressò dels dis­cur­sos: “Quant s’obra una escola se tanca un pre­siri” [sic], va dir-hi el dipu­tat en Corts Joa­quim Sag­nier el dia de la inau­gu­ració. Així doncs, els colo­mencs deuen a Josep Llinàs i a la seva amis­tat amb el filan­trop Ramon Pla­niol el propòsit de fer unes esco­les seguint el model de les sant­po­len­ques. Ara que se’n cele­bra el cen­te­nari, és bo que Santa Coloma, i sobre­tot els diri­gents, recor­din com acaba la crònica de La Costa de Lle­vant: “Ab patri­cis aixís es com avant­sen els pobles, y no ab dis­cur­sos buits de sen­tit comú y plens de mala intenció, que no por­ten si no la des­es­pe­ració y males­tar à les clas­ses tre­va­lla­do­res, à qui diu­hen hipòcri­ta­ment pro­te­gir. Bé pels vehins de Sta. Coloma de Far­ners.” Aquí també hi poso un [sic] i un sí!