La pandèmia econòmica

Aquesta pandèmia també n’ha pro­vo­cat una altra de molt greu: l’econòmica, i se’n parla menys. I m’atre­vi­ria a fer el pronòstic que la pandèmia econòmica durarà més que la sanitària. És per això que seria bo ser cons­ci­ents que no podem per­dre temps per començar a posar mans a l’obra per pal·liar-ne les con­seqüències. Ens ima­gi­nem que els científics que estan tre­ba­llant a mar­xes forçades i amb una gran pressió social per tro­bar una vacuna o un pal·lia­tiu a la infecció actu­es­sin amb la mateixa par­simònia que els polítics per afron­tar l’eco­no­mia?

A casa nos­tra hi ha intents de fer pro­pos­tes de grups econòmics per imple­men­tar polítiques i enca­mi­nar una mica la represa, però encara hi ha massa soroll i veus dis­cor­dants que apa­rent­ment pro­po­sen fins i tot coses que sem­blen atrac­ti­ves però que són de baixa volada i no ens ado­nem que si demà volem ser grans avui hem de pen­sar en gran. Cap al final del fran­quisme, Jordi Pujol va fer seva una frase: “Ara toca fer país.” I durant un temps a Cata­lu­nya hi va haver mol­tes ini­ci­a­ti­ves que, vis­tes avui, sem­blen impos­si­bles. Edi­to­ri­als, dia­ris, empre­ses, polígons indus­tri­als, atracció de mul­ti­na­ci­o­nals, bancs..., i una cosa impor­tant és que rere aques­tes ini­ci­a­ti­ves hi havia per­so­nes de tots els colors polítics però uni­des per un objec­tiu: fer país. Tam­poc eren temps fàcils, però les for­ces gene­ra­des per les siner­gies dels pro­mo­tors supera­ven totes les adver­si­tats. O és que abans era més fàcil fer un banc? Un banc català i d’obediència cata­lana i que a més es digués Banca Cata­lana, en l’època fran­quista no era gens fàcil, ho asse­guro, i mal­grat tot una colla de gent el van fer pos­si­ble. Van com­prar la Banca Dorca d’Olot i a par­tir d’aquí es van anar expan­dint apro­fi­tant qual­se­vol escletxa que el fran­quisme dei­xava. Aquells temps no van ser fàcils, però res és impos­si­ble quan hi ha ganes d’asso­lir un objec­tiu. A Cata­lu­nya teníem una riquesa de cai­xes molt arre­la­des al ter­ri­tori i tots els bancs espa­nyols més impor­tants feien de Cata­lu­nya un ter­ri­tori alta­ment ban­ca­rit­zat; però, mal­grat això, la idea que es neces­si­tava un banc català va ser sufi­ci­ent­ment pode­rosa perquè s’emprengués aquesta aven­tura.

Casu­al­ment, ara al nos­tre país també estem en un moment crític en què neces­si­tem fer país. Neces­si­tem fer que l’eco­no­mia, i sobre­tot la indústria, creixi, i neces­si­tem que les peti­tes indústries i els pro­duc­tors tin­guin canals per expor­tar els seus pro­duc­tes. I neces­si­tem noves empre­ses, i neces­si­tem mul­ti­na­ci­o­nals. I és natu­ral que, per asso­lir aquest repte tan impor­tant, amb un país més ban­ca­rit­zat seria més fàcil, tot i que hi ha qui opina el con­trari: diuen que amb la irrupció de les pla­ta­for­mes de micro­me­ce­natge (crowd­fun­ding) podem subs­ti­tuir els bancs. Com que des d’aques­tes pàgines sem­pre aspiro a arri­bar un dia a tenir un país nor­mal i per ser-ho hem de ser igual de nor­mals que els altres països, en cap cas cap empresa ni acti­vi­tat econòmica ens sobra i encara menys una és exclo­ent de l’altra, si fan bé la seva feina. Pre­ci­sa­ment, l’avan­tatge del lliure mer­cat és aquest, que en un mer­cat ampli hi cap tot­hom si real­ment ofe­reix solu­ci­ons a les neces­si­tats dels cli­ents i usu­a­ris. Aquesta ini­ci­a­tiva del nou banc català, l’Onze, que s’està pro­jec­tant, em sem­bla una idea molt bona, però tam­poc ens podem con­fon­dre: no és un banc. És una empresa que es coneix com a fin­tech, que ofe­reix pro­duc­tes finan­cers apro­fi­tant-se de la tec­no­lo­gia; en cap cas el podem con­fon­dre amb un banc com els que conei­xem. És un altre estil d’inter­me­di­ació finan­cera, que pretén aten­dre tots els Països Cata­lans. Una bona ini­ci­a­tiva.

Serà un banc que no pres­tarà un ser­vei gene­ra­lista, sinó que estarà enfo­cat a un seg­ment de població infor­ma­tit­zada just en el moment que amb el reple­ga­ment ban­cari algu­nes pobla­ci­ons s’han que­dat sense ser­vei i recla­men, com a mínim, un cai­xer automàtic per poder treure diners.

Aquesta pandèmia econòmica hau­ria de ser una opor­tu­ni­tat per a noves ini­ci­a­ti­ves que ens aju­din a rein­dus­tri­a­lit­zar-nos i a moder­nit­zar-nos tec­nològica­ment, però ens equi­vo­caríem si aquest procés fos pen­sat com un procés de subs­ti­tució. Neces­si­tem millo­rar i moder­nit­zar el tei­xit pro­duc­tiu. El que tenim i el que s’haurà de crear per com­ba­tre aquesta pandèmia econòmica.