Patriotisme sense sang

La casu­a­li­tat –o no– ha fet coin­ci­dir el ter­cer ani­ver­sari de l’1-O amb l’estrena en obert per part d’una tele­visió esta­tal del pri­mer capítol de Patria, la cele­brada sèrie basada en el best-seller de Fer­nando Aram­buru. Nou anys després de l’aban­do­na­ment de la lluita armada i cin­quanta-tres després de la fun­dació de l’orga­nit­zació ter­ro­rista, ETA i les seves cir­cumstàncies con­ti­nuen sent una ferida oberta en la soci­e­tat basca. Vist des de Cata­lu­nya, un exem­ple que afor­tu­na­da­ment no vam seguir –excep­tu­ant l’efímera Terra Lliure– ni segui­rem. La sèrie tele­vi­siva resulta col­pi­dora perquè ens parla de con­cep­tes que ens resul­ten molt pro­pers: iden­ti­tat, dret a l’auto­de­ter­mi­nació, alli­be­ra­ment naci­o­nal... També perquè ens acara amb el ter­ror i les seves con­seqüències, amb el drama de covar l’ou de la serp a casa teva mateix, entre els teus pro­pis fills, amb el silenci còmplice d’un veïnat ate­mo­rit incapaç de fer cos­tat a les vícti­mes, amb la cru­el­tat de la repressió i la tor­tura poli­ci­als. I perquè ens recorda sobre­tot el ras­tre de més de 800 assas­si­nats i milers de ferits en nom d’una causa que final­ment va adme­tre els seus errors i va saber encar­ri­lar-se en la via política. La política, aquesta paraula tan rebre­gada, actu­al­ment segres­tada per una cúpula judi­cial que es resis­teix a la reno­vació esta­blerta en la seva Cons­ti­tució i ara també recla­mada per les més altes instàncies euro­pees. Els jut­ges del Suprem en farien prou mirant aquest pri­mer epi­sodi de “Pàtria” per enten­dre la diferència entre la violència i l’1-O i per a reconèixer el des­ver­go­nyi­ment amb què bus­ca­ven rebel·lió i sedició en els actes dels polítics que són a la presó o a l’exili. Llàstima que a l’hora de veure vídeos els magis­trats són massa man­dro­sos, tal com van demos­trar amb les ina­pel·lables imat­ges de les càrre­gues poli­ci­als que van impe­dir exhi­bir al judici. Els repres­sors insis­tei­xen a homo­lo­gar-nos amb els vio­lents però nosal­tres sabem que som tan èpica­ment pacífics com ho érem fa tres anys. Mal­grat els mali­ci­o­sos mirat­ges judi­ci­als.