La segona d’Europa

“Girona es va con­ver­tir en la segona ciu­tat euro­pea a iI·lumi­nar –des del dia 24 de juliol del 1886– la quasi tota­li­tat dels seus car­rers amb cor­rent elèctric altern, al dar­rere de la ciu­tat txeca de Karls­bad. S’havien ins­tal·lat cinc fanals d’arc vol­taic i 193 de tipus incan­des­cent. Les grans ciu­tats com ara París, Lon­dres, Bar­ce­lona i d’altres només havien il·lumi­nat alguns car­rers, pla­ces o edi­fi­cis.”

Ho reco­llim d’un estudi molt docu­men­tat de l’his­to­ri­a­dor Xavier Martí i Vila sobre la cen­tral hidroelèctrica muni­ci­pal mes antiga d’Europa en fun­ci­o­na­ment: la Cen­tral del Molí a Girona, que recull aigües de la séquia Monar i les con­ver­teix en ener­gia elèctrica.

Anys enrere, el con­sis­tori gironí va il·lumi­nar la idea de situar damunt d’aquesta cen­tral el Cen­tre Cívic del Mer­ca­dal, que havia de mar­xar del car­rer Cristòfol Gro­ber –locals des de lIa­vors en desús– i col·locar-Io a les plan­tes supe­ri­ors de la Cen­tral del Molí. Des d’aques­tes pàgines vam tro­bar-ho ina­pro­piat, i sug­gerírem que es poses­sin d’acord amb la Uni­ver­si­tat i lIo­gues­sin els locals de la plaça Jordi de Sant Jordi, molt més acces­si­bles: situar gent d’edat avançada a les plan­tes supe­ri­ors, damunt d’una cen­tral elèctrica, ens sem­blava una boge­ria. Dit i fet: avui aquell cen­tre cívic gau­deix de bona salut en aquell lloc sug­ge­rit per nosal­tres.

Tos­suts i ferms, el con­sis­tori va can­viar de plans: con­ver­ti­rien les plan­tes altes de la Cen­tral del Molí en ofi­ci­nes per enca­bir-hi fun­ci­o­na­ris. Con­vo­ca­ren un con­curs públic, i les obres s’ini­ci­a­ren, però al cap de poc I’empresa va pre­sen­tar sus­pensió de paga­ments, i ho va dei­xar córrer. Un nou intent muni­ci­pal va córrer una sort simi­lar, i avui es pot con­tem­plar I’estat deplo­ra­ble d’unes obres que van començar I’any 2017 i que havien de durar 15 mesos (!). Ara diuen que podran rei­ni­ciar-les la pri­ma­vera que ve...

Però el pro­blema de fons és el mateix: fun­ci­o­na­ris damunt d’una cen­tral elèctrica? On és vist? Les bai­xes per ansi­e­tat, per depressió, per por... poden ser antagòniques. A ningú li agra­darà tre­ba­llar allà, encim­be­llat damunt d’una ins­tal·lació elèctrica en fun­ci­o­na­ment!

Tenim una relíquia històrica activa, i a qua­tre pas­ses del Museu del Cinema: què millor que dedi­car tot I’edi­fici a ense­nyar a les noves gene­ra­ci­ons els fona­ments de I’ener­gia elèctrica, res­tau­rant i exhi­bint la Cen­tral; dedi­cant les plan­tes supe­ri­ors a una expo­sició gràfica que mos­tri la riquesa hidroelèctrica –Sau, Sus­queda...– de les nos­tres comar­ques, i ense­nyant I’apro­fi­ta­ment mil·lenari de la séquia Monar, que des del segle X ha ser­vit per moure molins; després, indus­tries, i, final­ment, gene­rar ener­gia elèctrica als car­rers de la ciu­tat?

Som la segona ciu­tat d’Europa en aquest punt. No els diu res això? No interessa?