Opinió

Tribuna

Pluralisme del 12 d’octubre

“A Ciutat de Mèxic, les estàtues de Colom s’han de protegir dels indigenistes entusiastes que es manifesten al crit de «‘Colón, al paredón’»

Per què el govern espa­nyol va triar el 12 d’octu­bre com a Día Naci­o­nal podent triar entre tan­tes dates que té a l’abast molt més sig­ni­fi­ca­ti­ves per al seu tarannà? Hi ha, per exem­ple, el dia que va sal­par l’Armada Inven­ci­ble; el 18 de juliol, que entu­si­asma l’endèmic fran­quisme dis­si­mu­lat o ben decla­rat; el matri­moni dels reis catòlics, del qual diuen –i s’ho cre­uen– que va esde­ve­nir el nai­xe­ment d’una uni­tat espa­nyola que no ha exis­tit mai. Podria ser també molt adi­ent el dia que es va fun­dar el Real Madrid, però té l’incon­ve­ni­ent que hi havia un català pel mig, la qual cosa con­ta­mina la puresa de llur pàtria...

Durant la dic­ta­dura van triar el dia que se suposa que Colom (mal traduït com a Colón) va “des­co­brir Amèrica”, però no se sabia encara que l’home, mal­grat ser força ban­darra, era nat en algun dels Països Cata­lans. Per repre­sen­tar la vocació de recu­pe­rar les anti­gues colònies, sem­blava adi­ent una data que ajudés a cana­lit­zar a favor de l’exmetròpoli l’amor i l’agraïment que, segons deien, unes més que d’altres, sen­tien per la “mare pàtria”. Tenien clar que, si alguns països no ho mos­tra­ven, era per culpa de governs mal­vats, com era el cas de Mèxic, que fins i tot es negava a reconèixer el de Franco. Però es mani­fes­ta­ven con­vençuts que la gent “bona i decent” seria feliç si Espa­nya els aco­llia nova­ment...

És cert que en aquests països, fins i tot a Mèxic, no deixa d’haver-hi qui pensa així i fins i tot gasta diners per adqui­rir títols de noblesa, reals o inven­tats, i, cada 12 d’octu­bre, no hi falta un gru­pet que es pre­senta a les recep­ci­ons ofi­ci­als lluint llurs pen­jolls la mar de cofois. Quan va esde­ve­nir l’herència del fran­quisme en la figura del rei i es va començar a flai­rar que s’apro­pava el 12 d’octu­bre del 1992, és a dir, el cinquè cen­te­nari de l’arri­bada de Colom a una petita illa ame­ri­cana, es va pen­sar en una recu­pe­ració de la presència econòmica i cul­tu­ral d’Espa­nya i van pre­pa­rar-se les bate­ries.

La pri­mera con­vo­catòria va ser per aple­gar deu anys abans comis­si­ons de tots els països his­pa­no­a­me­ri­cans amb Espa­nya i Por­tu­gal per tal que es comen­ces­sin a pre­pa­rar per cele­brar amb gran entu­si­asme el cinquè cen­te­nari del des­co­bri­ment d’Amèrica. En lle­tra més menuda, s’expli­cava que s’apro­fi­ta­ria l’avi­nen­tesa per fer una mena de gran festa per agrair tan­tes coses bones que Espa­nya va lle­gar. Tot va anar de pri­mera al començament, ja que Mèxic no va assis­tir a la pri­mera reunió amb motiu del canvi de govern, poblada de repre­sen­tants de molts governs dic­ta­to­ri­als i, per tant, espa­nyofílics: Xile, l’Argen­tina, el Para­guai, l’Uru­guai, etc.

Però el que va que­dar ben armat en apa­rença en la pri­mera va tron­to­llar molt for­ta­ment en la segona, amb la presència de la dele­gació mexi­cana, que no accep­tava la idea d’un des­co­bri­ment, com si a Amèrica no hi hagués hagut ja una riquíssima presència humana (mal­grat que encara hi hagi algun cara­llot que digui que eren qua­tre indis)... També es plan­te­java pon­de­rar les vir­tuts de la colo­nit­zació espa­nyola, d’inne­ga­ble existència però de molt dub­to­sos valors, entre d’altres, la més ini­qua explo­tació humana. En la ter­cera reunió, a Bue­nos Aires, havent cai­gut mol­tes dic­ta­du­res l’any ante­rior, i havent fet els mexi­cans una bona feina diplomàtica, la pre­tensió espa­nyola es va ensor­rar. De tal manera, el “día de la his­pa­ni­dad” queda en una situ­ació força ridícula.

De fet, el 12 d’octu­bre hi ha països on se cele­bren coses dife­rents. A Gua­da­la­jara, per exem­ple, on visc, és el dia de la Mare de Déu de Zapo­pan, que, en cir­cumstàncies nor­mals, arriba a reu­nir més d’un milió de per­so­nes, i l’ani­ver­sari de la uni­ver­si­tat que el 1925 va resul­tar de la Revo­lució Mexi­cana. Però a Ciu­tat de Mèxic, per cas, les estàtues de Colom s’han de pro­te­gir dels indi­ge­nis­tes entu­si­as­tes que es mani­fes­ten al crit de “Colón, al paredón”, i el Par­tit Verd Eco­lo­gista ha pro­po­sat que s’ender­ro­quin totes... Per una banda, els espa­nyols cele­bra­ran la seva his­pa­ni­dad, i a mol­tes comu­ni­tats indi­ge­nis­tes –que cada vegada són més– els diran el nom del porc per agrair tot el mal que asse­gu­ren que han fet.

A la memòria de Miguel León-Por­ti­lla



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia