Trapero, a la presó

L’Audi­en­cia Naci­o­nal va fer pública ahir la sentència del judici con­tra la direcció dels Mos­sos per la seva par­ti­ci­pació en els ano­me­nats fets de l’octu­bre del 2017, des de la pacífica pro­testa davant el depar­ta­ment d’Eco­no­mia el 20 de setem­bre per la detenció d’una sèrie d’alts càrrecs del govern fins a l’apli­cació, per part de l’exe­cu­tiu espa­nyol, del 155 el 27 d’octu­bre, pas­sant, òbvi­a­ment, pel referèndum de l’1-O. El tri­bu­nal absol els qua­tre acu­sats –el major Josep Lluís Tra­pero, la inten­dent Teresa Laplana, l’exse­cre­tari gene­ral d’Inte­rior Cèsar Puig i l’exdi­rec­tor gene­ral dels Mos­sos Pere Soler– perquè no troba pro­ves, sí, pro­ves, allò que val en un judici, excepte en el del Tri­bu­nal Suprem con­tra els seus caps polítics, de la seva “con­nivència” amb els líders inde­pen­den­tis­tes que com­plei­xen penes de presó per haver orga­nit­zat un referèndum.

Aquests són dies d’ale­gria con­tin­guda perquè una sentència diu el que tot­hom ja sabia, que els Mos­sos van fer la feina que els va orde­nar la magis­trada del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, això sí, com a poli­cia més moderna, dife­rent­ment de com fan les coses la Policía Naci­o­nal i la Guàrdia Civil. Ara, aquesta és una victòria pro­vi­si­o­nal. O pot­ser no. Dependrà del que faci la fis­ca­lia en les pròximes hores, però, sí hi pre­senta recurs –i per què no ho hau­ria de fer si n’ha pre­sen­tat con­tra l’abso­lució de Tamara Car­rasco , un cas que és una ver­go­nya per al sis­tema poli­cial i judi­cial espa­nyol?–, previ pas per la sala d’apel·laci­ons de la mateixa Audi­en­cia Naci­o­nal, el cas aca­ba­ria al Suprem de Manuel Marc­hena. I la feina ja està feta, perquè la pre­si­denta de la sala que els ha jut­jat, Con­cepción Espe­jel, ha pre­sen­tat un vot par­ti­cu­lar, de gai­rebé 500 pla­nes, quan la sentència no en té ni 1.000, en què demana que Tra­pero sigui con­dem­nat a deu anys de presó per sedició. Qui del Suprem vegi el recurs–en teo­ria, l’equip d’en Marc­hena no podria perquè està con­ta­mi­nat per aquesta causa– només ha de citar Tra­pero per escol­tar-lo, i evi­tar així una repro­vació de la Unió Euro­pea com va pas­sar amb el cas Atutxa , i sen­ten­ciar. I, en aquesta ope­ració d’estat con­tra l’inde­pen­den­tisme català, algú té cap dubte de quina serà la sentència?