De set en set
Què és un país
Un país són els amics que ho deixen tot quan senten les notícies per la ràdio i s’acosten al carrer de casa per si cal res, per ser-hi, per compartir la indignació, “no marxarem fins que se l’enduguin”. Les mares de l’escola que s’ofereixen a recollir el nen i la mestra que s’ofereix a quedar-se’l, la família que fa xarxa, l’alcalde, els regidors, la diputada... que venen per saber com poden ajudar.
I quan ja se l’han endut detingut, l’escamot de veïns i amics que s’ofereixen a netejar i posar ordre a una casa potes enlaire després d’un escorcoll de sis hores que no ha deixat res al seu lloc. Les amigues que s’instal·len a casa perquè no estiguis sola, el restaurant del carrer que et porta el dinar acabat de fer, els regidors que truquen a la porta l’endemà amb una plata d’esmorzar, la botiga de menjar preparat que t’omple la nevera, la xarxa de tendresa i solidaritat que ajuda sense que hagis de demanar res.
Un país és Òmnium Cultural fent costat en les qüestions logístiques i en les emocionals. És una trucada de suport des de Lledoners. És un estol de voluntaris organitzant concentracions arreu del país, i tots els que hi assisteixen per reclamar llibertat. És centenars de missatges d’ànim que tardaràs dies a poder respondre i que abriguen l’ànima. Són els amics del teu home ajudant a buscar paperassa quan tu no trobes res perquè tens els prestatges i els armaris –i el cap i el cor– regirats. Són el teu soci i les companyes de feina treballant el doble per arribar on tu no arribes. Els voluntaris de la Caixa de Solidaritat que ho preparen tot per si calgués pagar fiances. L’advocat que et tranquil·litza i t’ajuda a preparar-li una muda, la trucada dels que ja han passat per aquí que t’expliquen com és el calabós i com seran les seves nits allà, les parelles dels presos que donen consells valuosíssims.
Un país és un exèrcit que planta cara a l’odi i a la repressió amb unes armes tan poderoses que el fan invencible: la solidaritat, la humanitat i la dignitat.
