Les llibertats

Et lle­ves sabent que no pots pas mar­xar fins a l’Escala per esmor­zar davant de mar, ni aga­far la ruta fins a Palamós per pas­se­jar pel llarg pas­seig asso­le­llat fins a Sant Antoni de Calonge i arri­bar fins a Torre Valen­tina, i ni tan sols et pots plan­te­jar anar fins a un cim del Mont­seny. Aquesta és la rea­li­tat dels dar­rers dos caps de set­mana amb el nou con­fi­na­ment muni­ci­pal. I encara cal afe­gir-hi el toc de queda, que obliga tot­hom a estar res­guar­dat a casa a les deu del ves­pre. La pandèmia reque­reix mesu­res per fre­nar-la i ara hi som de ple. Soc dels que creu que, si ara toca això, doncs cal seguir-hi tan bé com es pugui perquè les xifres de la pandèmia fan que la regió sanitària ja s’acosti cap a un miler de vícti­mes mor­tals i més de 30.000 per­so­nes con­ta­gi­a­des.

Tot i això, la nova situ­ació fa refle­xi­o­nar sobre les lli­ber­tats, ara que la Covid-19 ens n’ha pres unes quan­tes. Saber que et lle­ves sense la lli­ber­tat total et fa can­viar les pers­pec­ti­ves de visió i alhora ens hau­ria de per­me­tre de valo­rar més la lli­ber­tat de la qual fins ara hem gau­dit. El con­fi­na­ment muni­ci­pal per­met de redes­co­brir ara indrets pro­pers i de bus­car espais natu­rals de la mateixa ciu­tat. A Girona encara tenim sort. Sant Daniel i la pujada als Àngels o a Sant Miquel s’han con­ver­tit en autènti­ques ram­bles per a espor­tis­tes i pas­se­jants, però també sovin­teja la gent en parat­ges com la zona de Mon­ti­livi, més enllà ja de l’opció habi­tual que repre­sen­ten la via verda i el car­ril bici. Les xifres no són bones i pot­ser algun dia també ens con­fi­na­ran a casa.

Els dis­sab­tes les boti­gues amb pro­duc­tes de la llar són de les mes cobe­ja­des i el cen­tre bull, però molts pen­sen per què com­prar cap ves­tit o camisa si no tenim la pos­si­bi­li­tat d’anar a sopar enlloc ni de fer cap festa, per modesta que en siguin les pre­ten­si­ons. Uns hau­ran posat més llums, altres hau­ran equi­pat millor el balcó, el jardí o s’han com­prat jocs de taula perquè siguin els grans tri­om­fa­dors dels diu­men­ges a la tarda quan el sol baixa i cau la fos­cor exte­rior. La situ­ació segueix sent com­pli­cada, però hi som més a prop. Cada cop més inves­ti­ga­dors s’esfor­cen a dir que hi ha llum al final del túnel i quan en sor­ti­rem recu­pe­ra­rem tota la nos­tra lli­ber­tat.