De set en set
Mascaretes sí, compreses no
No voldria que se’m mal interpretés; em sembla molt bé que el govern espanyol s’hagi decidit a abaixar l’IVA de les mascaretes del 21% al 4%, i em sumo a les veus que diuen que ho hauria d’haver fet abans; des de fa molts mesos les mascaretes són un producte de primera necessitat i d’ús obligatori, i justament per això la Comissió Europea, al maig, ja va donar permís als estats per reduir-lo.
Ara bé, què passa amb la reducció de l’IVA dels productes d’higiene íntima femenina que fa tota una vida que estem esperant? Resulta que “el govern més progressista de la història” ara ha decidit deixar al calaix la rebaixa del 10% al 4% que havia plantejat fa un parell d’anys i que, de fet, s’havia arribat a incloure en el projecte de pressupostos per al 2020, que finalment no es va arribar a aprovar. Ara ja tenim la confirmació que en aquests nous pressupostos, que sembla que correran més sort, la rebaixa de l’impost de compreses i tampons ja no hi figura per enlloc.
Igual que les mascaretes, els productes d’higiene íntima femenina són de primera necessitat. Igual que les mascaretes, ens veiem obligades a utilitzar-los. I no per un període curt, sinó durant trenta-cinc anys de la nostra vida. Quina raó explica que productes que es consideren bàsics com ara el menjar, un cafè al bar o un llibre tinguin l’IVA superreduït del 4%, però que no el tinguin compreses, tampons, salvaslips i copes menstruals de les quals no podem prescindir? La raó és la de sempre, la discriminació de les dones. En aquest cas, una discriminació fiscal injusta i abusiva que mai cap govern espanyol –ni cap dels grups que, per aritmètica parlamentària, hi han pogut influir– no ha resolt encara, a diferència de molts altres països d’arreu del món.
La ministra Montero ha dit que aquest any cal tenir finançament per blindar els serveis públics. O sigui que toca seguir pagant aquests 18 milions d’euros anuals que ens espolien, mes rere mes, a les dones per ser dones.
