Viure el present

Estem tor­nant a viure la nor­ma­li­tat apa­rent de cada desem­bre, quan uns dies abans de Nadal es comen­cen a anun­ciar pro­gra­ma­ci­ons de música i arts escèniques per als pri­mers mesos de l’any següent o, fins i tot, per al càlid estiu que ara ens sem­bla tan remot. En molts casos, l’objec­tiu és inten­tar ven­dre alguna entrada com a regal que pugui cagar el tió o por­tar l’amic invi­si­ble. Ara, aquest objec­tiu ja no queda tan clar: tal com està la cosa, ja no sabem què farem o què podrem fer la set­mana vinent, així que inten­tar con­cre­tar els nos­tres plans de futur a mitjà ter­mini com­porta un marge d’error amplíssim. “Carpe diem”, deien els clàssics i han rati­fi­cat sem­pre els savis de barra de bar. Hem de viure i apro­fi­tar el pre­sent. Ara més que mai.