Il·lusió

Avui és tra­di­ci­o­nal­ment un dia d’il·lusió per als més petits de la casa, però, segu­ra­ment, l’any ha començat també amb una mica més d’il·lusió per a tots ple­gats. El desig d’entrada d’any nou deu haver coin­ci­dit més que mai al llarg del pla­neta. L’objec­tiu del 2021 és recu­pe­rar una mica més la vida que teníem abans de la pandèmia o, almenys, que se’ns emporti la maleïda mas­ca­reta que abans només vèiem amb certa con­des­cendència als asiàtics men­tre feien fotos a la Pedrera o a la Sagrada Família. L’any que hem dei­xat enrere ens ha demos­trat que som febles com a espècie. Un virus ens ha cap­gi­rat la vida i ens ha dei­xat sense abraçades ni petons dels més pròxims, ens deixa només viat­jar de manera vir­tual sense moure’ns de casa i ens ha res­se­cat les mans amb tant de gel hidro­al­cohòlic que ens hem posat des del febrer o el març. Hem vist com ens aga­fava la febre pel paper de vàter, fins que no vam enten­dre que era una com­pra com­pul­siva sense cap mena d’expli­cació científica al dar­rere, més enllà d’un sim­ple com­por­ta­ment mimètic pel que vèiem fer als altres.

Avui ens hau­rem de con­for­mar de veure els Reis de lluny o per la tele­visió i molts nens per­dran un dels dies més màgics men­tre estan en l’edat de la dolça innocència. Però l’espe­rança d’aquest any que tot just arrenca és per a tots. És cert que les xifres de vacu­nació ja no s’han com­plert ni la pri­mera set­mana, però tots ple­gats con­fiem que de mica en mica s’esme­nin els errors i les con­tra­dic­ci­ons a l’inte­rior d’un govern que pensa més en els pròxims resul­tats que en una bona gestió del bé públic, que hau­ria de ser el seu prin­ci­pal objec­tiu. També és cert que des­co­brir una nova soca del virus encara més con­ta­gi­osa fa témer el pit­jor dels pre­sa­gis. Tots voldríem des­per­tar d’un mal­son que fa massa que dura i en el qual pel camí s’ha que­dat massa gent. Demà, quan ens lle­vem espe­rançats per veure els regals al cos­tat de l’arbre i obrir-los amb delit amb la incògnita de què han pen­sat per nosal­tres els Tres Reis d’Ori­ent. Aquests dar­rers dies, les bústies reials han permès durant uns segons que els més petits hagin pogut viure la il·lusió d’aquests dies, amb con­ver­ses més cur­tes i menys espec­ta­cu­la­ri­tat del que repre­senta la caval­cada de Reis habi­tual, amb cara­mels, llums, música, cavalls… però és l’edició que ens ha tocat viure. Un any en què a la il·lusió habi­tual de les mira­des llu­en­tes dels nens i les nenes s’afe­geix la il·lusió dels grans perquè el 2021 ens torni la vida com la coneixíem.