Republicans vs. tabarnesos

Pot ser que els noms de Car­les Cas­ti­llo i de Rubén Viñuales no li diguin res. Però són el para­digma de les elec­ci­ons del 14-F. Cas­ti­llo ha estat dipu­tat del PSC, crític amb l’inde­pen­den­tisme, però també amb l’existència de pre­sos polítics. Ara anirà de número qua­tre a les llis­tes d’ERC a Tar­ra­gona. Viñuales era el por­ta­veu de Cs a l’Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona i ara serà el número dos del PSC. Que això passi a la segona àrea metro­po­li­tana de Cata­lu­nya no és casu­a­li­tat. Recor­den allò de Tabàrnia? Se’n va par­lar molt fins que ERC va arra­bas­sar l’alcal­dia de Tar­ra­gona als soci­a­lis­tes. El PSC va a totes, com ho demos­tra l’ope­ració Illa, i sobre­tot pels vots de Cs. I això li pot donar, si l’inde­pen­den­tisme no vigila, la pre­sidència. A la Dipu­tació de Bar­ce­lona ja s’ha vist com juguen les car­tes del poder els soci­a­lis­tes. En són uns mes­tres. La incògnita és saber si l’inde­pen­den­tisme està en con­di­ci­ons de res­tar al PSC els seus votants d’esquer­res i cata­la­nis­tes en el viatge pel vot de dreta uni­o­nista. I en això tots els Cas­ti­llo són clau. Resulta incom­pren­si­ble la crítica des de sec­tors inde­pen­den­tis­tes auto­con­fi­nats en la retòrica. Perquè per gua­nyar aquest PSC caldrà sal­tar murs i explo­rar més enllà del cofo­isme iden­ti­tari. ERC ho va acon­se­guir les dues dar­re­res elec­ci­ons gene­rals. És l’únic par­tit inde­pen­den­tista que se’n surt de plan­tar cara en aquesta pugna titànica entre l’inde­pen­den­tisme d’arrel repu­bli­cana i el soci­a­lisme d’anco­ratge uni­o­nista. Ja ho veu­rem! Que Tabàrnia torni amb força, i acabi tenint la capi­ta­li­tat a la plaça Sant Jaume, està més en joc que mai.