Votar o no votar

És absurd bus­car cul­pa­bles de l’endar­re­ri­ment elec­to­ral perquè de cul­pa­ble només n’hi ha un, i és el virus. Però sí que està bé acla­rir si és cert, com diuen alguns, que el govern de la Gene­ra­li­tat hau­ria pogut mun­tar un dis­po­si­tiu que per­metés votar el 14 de febrer amb segu­re­tat. La pre­gunta és: el marc jurídic per­me­tia al govern fer can­vis impor­tants en la jor­nada elec­to­ral perquè tots els votants pogues­sin acu­dir a les urnes sense córrer cap risc en plena pandèmia? La res­posta és no.

La llei espa­nyola que regula els pro­ces­sos elec­to­rals, la Loreg no per­me­tia que la Gene­ra­li­tat allargués durant tot el cap de set­mana la jor­nada elec­to­ral, per exem­ple, ni que orga­nitzés urnes mòbils per anar a bus­car el vot dels elec­tors de risc o con­ta­gi­ats, ni esta­blir fran­ges horàries per a dife­rents col·lec­tius. És a dir: demanàvem al govern de la Gene­ra­li­tat que garantís el dret fona­men­tal al sufragi però sense alte­rar cap dels pro­to­cols pre­vis­tos en la into­ca­ble Loreg. Una missió impos­si­ble.

És tan sen­zill com això: una con­vo­catòria elec­to­ral ha d’ofe­rir garan­ties perquè voti el màxim nom­bre de gent pos­si­ble, i el dia 14 de febrer aques­tes garan­ties no s’ofe­rien. La com­pren­si­ble por del con­tagi ja feia intuir que aug­men­ta­ria l’abs­tenció, i tam­poc no hi havia cap fórmula que evités dei­xar fora les per­so­nes con­fi­na­des o con­ta­gi­a­des, tal com va pas­sar en les elec­ci­ons bas­ques i galle­gues, en una vul­ne­ració del dret a vot inad­mis­si­ble.

El debat, doncs, no era entre el dret a la salut i el dret a vot, entre si votar o no votar, com havien vol­gut fer creure alguns. El debat era, sim­ple­ment, sobre quan votar, sobre com es garan­tia millor el dret a vot; si al febrer, enmig d’un pic de con­ta­gis, o al maig, amb un per­cen­tatge més alt de població vacu­nada i millors dades epi­de­miològiques. Aquest país neces­sita urgent­ment un nou govern, sí, ja ho va dir Quim Torra fa un any. Però també neces­sita un procés elec­to­ral amb garan­ties i, després d’espe­rar un any, ja no ve de tres mesos.