L’especulació de la borsa

El mer­cat de capi­tals té una fama ben meres­cuda d’ins­ti­tució seri­osa, però també ofe­reix aspec­tes que, segons com, farien riure. Per exem­ple: aple­gui els dotze, vint o trenta ana­lis­tes finan­cers del país i demani’ls que escu­llin el valor més pro­me­te­dor del mer­cat. Es tro­barà amb tan­tes res­pos­tes com ana­lis­tes hi hagin par­ti­ci­pat. Cadas­cun d’ells té una opinió que dife­reix de la dels altres. Els Estats Units fan un con­curs sobre quin és l’ana­lista finan­cer que a finals d’any ha ende­vi­nat més l’índex de la borsa de Nova York. La pri­mera vegada que ho van fer, la gua­nya­dora va rebre molts elo­gis i home­nat­ges. El segon any, la gua­nya­dora del pri­mer any va figu­rar com una de les últi­mes. Resul­tat: és impos­si­ble ende­vi­nar l’evo­lució d’una borsa a curt ter­mini.

La borsa té mala fama entre els escru­po­lo­sos, pel fet de ser un exem­ple d’espe­cu­lació. Aquesta paraula té un sig­ni­fi­cat nega­tiu, ben meres­cut a vega­des, però no tant d’altres. Sem­pre lamen­taré aquells que espe­cu­len amb empre­ses peti­tes o mit­ja­nes i que afec­ten les per­so­nes que hi tre­ba­llen i con­dem­naré igual­ment aquells espe­cu­la­dors amb mone­des, que remo­uen el mer­cat mone­tari i per­ju­di­quen el movi­ment comer­cial. En canvi, em sem­bla cor­recte en gene­ral l’espe­cu­lació a borsa a la menuda. Com­prar o ven­dre per acon­se­guir uns bene­fi­cis és l’objec­tiu d’aquest mer­cat de capi­tals. Aquests petits espe­cu­la­dors es limi­ten a inver­tir en un feix de títols que repre­sen­ten el 0,1 o el 0,2% del capi­tal d’aque­lles empre­ses. Hi ha pro­fes­si­o­nals que tre­ba­llen sobre peti­tes diferències de cotit­zació i que gua­nyen o per­den diners, men­tre que d’altres són inver­sors a mitjà o llarg ter­mini dis­po­sats a des­fer aques­tes ope­ra­ci­ons abans d’hora si veuen que poden fer un bene­fici.

Cal dir que la borsa ofe­reix tants gua­nya­dors com per­de­dors. Amb l’espe­cu­lació sabem el valor que dona el mer­cat a unes acci­ons; un valor que pot ser exacte, però que també pot ser abso­lu­ta­ment allu­nyat de la rea­li­tat econòmica de l’empresa. Aquest any pas­sat ha estat molt difícil a l’hora de pre­veure el movi­ment de les acci­ons i de la borsa. Qui podia pre­veure la pandèmia? Qui podia pre­veure l’evo­lució de les cotit­za­ci­ons com a con­seqüència del coro­na­vi­rus?

Una borsa és un ele­ment indis­pen­sa­ble per a una ciu­tat que vul­gui con­si­de­rar-se una capi­tal finan­cera. Una borsa reque­reix que una part de les empre­ses cotit­za­des tin­gui la seu a la mateixa ciu­tat o entorns i amb això inte­gri una bona part dels acci­o­nis­tes que li donin vida. Dar­re­ra­ment, el govern de Madrid ha pres unes deci­si­ons que han atret a Madrid cen­te­nars de soci­e­tats cata­la­nes perquè hi situïn el domi­cili i alguna cosa més. És curiós com­pro­var com algu­nes d’aques­tes deci­si­ons que tant mal fan a l’eco­no­mia cata­lana són igno­ra­des pels polítics. En aquests moments no hi ha notícies econòmiques als dia­ris, ràdios o tele­vi­si­ons. O n’hi ha ben poques. Els tele­notícies dedi­quen uns quants minuts a par­lar de la pandèmia, uns quants minuts a par­lar de la Filo­mena –un nom ben trist per a un feno­men mete­o­rològic– i reser­ven la resta dels minuts per par­lar de les últi­mes decla­ra­ci­ons d’en Koe­man, o del paper que fan Rubio i Gas­sol a l’NBA.

La Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya hau­ria d’estar més atenta als gols que li fa el con­trari, amb mesu­res econòmiques que entren per l’escaire de la seva por­te­ria i amb un por­ter que fa càlculs sobre els pos­si­bles votants de la inde­pendència. Aquesta reque­reix una for­ta­lesa finan­cera i econòmica al dar­rere. En els dar­rers mesos o anys s’ha per­dut quasi total­ment la for­ta­lesa finan­cera i s’ha reduït l’econòmica. Ja anem bé per anar a Sants.