La promesa

L’amis­tat és com el vi, amb el temps, si no es cuida, s’avi­na­gra i es fa malbé. Però, si te’n pre­o­cu­pes, amb els anys és millor, excel·lent. Dic això perquè aquest dime­cres Joe Biden ja serà ofi­ci­al­ment el pre­si­dent dels Estats Units. No hi haurà les habi­tu­als fes­tes que solien durar cinc dies amb motiu de la inau­gu­ració de man­dat. No només per la pandèmia, sinó perquè el país no està per a gres­ques, i si els recordo això és perquè avui fa qua­ranta anys, un 20 de gener de 1981,  Ronald Rea­gan va pro­me­tre el càrrec com a pre­si­dent dels Estats Units. Valo­rant una vella amis­tat, no va ser l’única pro­mesa que va fer. Vint-i-cinc anys abans, quan no era ni polític però som­ni­ava ser-ho i en arri­bar a la pre­sidència del país, una nit, par­lant de som­nis amb dos amics seus, va fer una pro­mesa que anys més tard d’haver-la ver­ba­lit­zat la com­pli­ria. A saber. Rea­gan com­par­tia taula i som­nis amb un jove actor i amb un jove cam­brer. L’actor som­ni­ava de ser pilot de cur­ses i el cam­brer desit­java ser l’amo d’un res­tau­rant al cor de Hollywood i ela­bo­rar el seu propi vi per ofe­rir-lo als seus il·lus­tres comen­sals. L’actor era James Dean i un acci­dent de cotxe va estron­car tots els seus som­nis. I el cam­brer era Jean Leon, que va poder obrir el res­tau­rant i fer el seu vi en una finca entre Tor­re­la­vit i el Pla del Penedès. Un vi del qual, quan Rea­gan el va tas­tar, se’n van ena­mo­rar. I vet-ho aquí que aquell antic pre­si­dent dels sin­di­cats d’actors, con­ver­tit en gover­na­dor de Califòrnia i final­ment en pre­si­dent dels Estats Units, quan va ser hora de brin­dar pels seus som­nis i els del país, ho va fer amb el vi del seu amic, fidel a la pro­mesa.